Fa bé Artur Mas quan aposta per una campanya on assegura que aparcarà l’agressivitat. Sap que ho té guanyat i conservant els seus ja es veu tornant a Sant Jaume. Una continuació del wait and see que ha practicat els darrers anys d’anar esperant com les forces del tripartit queien en els seus propis errors i s’anaven consumint en lluites intestines.
Però Mas haurà de fer-se càrrec de les pròpies contradiccions que, si no resol, li poden ser una hipoteca feixuga que a mig termini sigui munició d’or per l’oposició. Des del finançament irregular del seu partit amb la insinuació que ho havien de fer perquè el sistema està mal resolt fins a l’actuació dels seus homes al Congrés dels Diputats amb Duran Lleida per banderer. Segur que Mas recorda que fa uns mesos apareixien al sumari de Pretòria transcripcions compromeses d’ell mateix amb Prenafeta.
L’esmena del seu grup parlamentari a Madrid fent de mitjancera per facilitar diner públic a les empreses concessionàries de les autopistes fantasma de Madrid, les radials, no s’entén. I salta a la vista que Ferrovial i l’ACS de Florentino hi estiguin pel mig.
El líder d'ERC, Joan Puigcercós, denunciava ahir aquest fet i instava Mas a donar-ne explicacions. Per què els pressupostos de l’Estat han d’incloure per segon any una esmena de CiU -votada pel PSC-PSOE- en què s’ha de salvar el nyap especulatiu perpetrat pel govern Aznar en les darreries dels noranta a la corona de Madrid? Què hi guanya CiU defensant que els diners de tots ajudin unes concessions que buscaven una nova ordenació urbanística de Madrid on alguns poguessin fer negocis i que el que menys importava era l’autopista perquè les xifres de trànsit han demostrat que eren manifestament innecessàries?
Artur Mas sap que les properes eleccions es guanyen l’endemà de les presents. A partir del dilluns 29 de novembre haurà de reflexionar i posar ordre a aquesta hipoteca que, de no resoldre's, podrà convertir-se en el seu taló d’Aquil·les. Haurà de triar entre liderar un nou procés postautonomista o continuar fent de comercial de les grans corporacions espanyoles fent servir el pes dels seus escons al Congrés dels diputats. Haurà d'escollir entre la Convergència de sempre o la nova Convergència que alguns prometen.
