El Baix Empordà compta amb un dèficit crònic de serveis i places residencials per a persones amb discapacitat, situant-se a la cua de Catalunya. Segons les dades públiques posades sobre la taula en una trobada impulsada per la Fundació Vimar a Palafrugell (Baix Empordà), només l'1,9% de les persones amb discapacitat intel·lectual disposen d'una plaça residencial finançada, una xifra molt per sota del 6,2% de la mitjana catalana.
La sessió, celebrada al CAE La Bòbila, ha aplegat alcaldes, alcaldesses i regidors dels principals municipis de la comarca, incloent representants de Palamós (Baix Empordà), Begur (Baix Empordà), Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà), Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), Pals (Baix Empordà), Mont-ras (Baix Empordà), Vall-llobrega (Baix Empordà), Calonge (Baix Empordà), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). L'objectiu ha estat radiografiar la situació i afrontar els reptes territorials conjunts.
La diagnosi feta pública s'amina en registres d'Idescat i del Departament de Drets Socials. A la comarca hi viuen 144.818 habitants, dels quals 12.246 tenen una discapacitat reconeguda (un 8,5%) i 30.321 tenen 65 anys o més. A més, la prevalença de discapacitat intel·lectual se situa en 16,1 persones per cada 1.000 habitants, per damunt de les 12,2 del conjunt català. Per assolir la mitjana del país, el territori necessitaria unes 115 places noves, de les quals aproximadament 75 haurien de ser de caràcter residencial.
Els reptes de l'atenció i l'envelliment
Un altre dels aspectes que s'han subratllat durant la trobada és la desigualtat territorial en la distribució de recursos. Actualment, només set dels 36 ajuntaments del Baix Empordà disposen de serveis especialitzats, els quals es concentren al centre i al sud, deixant el nord de la comarca pròximament desatès i obligant a desplaçaments diaris.
Pel que fa a la gent gran, les projeccions demogràfiques adverteixen que la població major de 65 anys creixerà un 36% en una dècada. En aquest sentit, les hores d'atenció domiciliària finançades se situen a l'entorn de les 243 hores anuals per cada 100 persones grans, mentre que la mitjana catalana s'eleva fins a les 617 hores. Des de l'entitat s'espera el desplegament de la nova llei de dependència per eixamplar el pressupost.
"Volem compartir una mateixa fotografia de la comarca i saber què veuen des de cada municipi", ha assenyalat el president de la fundació, Lluís Medir i Huerta, qui ha defensat la necessitat d'establir una estratègia compartida davant l'envelliment de la població i de les famílies cuidadores.
La Fundació Privada Vilagran-Maristany (Vimar), amb seu a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà), gestiona diversos equipaments i recursos assistencials arreu del territori per donar suport a persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental.
