La Figueres desapareguda

L'arquitecte Joan Falgueras parlarà demà a les set de la tarda sobre "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX", a la seu de la Delegació de l'Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en una conferència oberta a tothom, que serà presentat pel delegat de l’Alt Empordà del COAC, E. Antoni Vilanova Brugués.

Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.

Joan Falgueras Font

És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.)

Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat

El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.

El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.

I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.

Josep Azemar i Pont (Figueres 1862 - Barcelona 1914) és un arquitecte format a l'escola dirigida per Elies Rogent, contemporani de Bonaventura Bassegoda i Ferran Romeu, que treballà per a Josep Amargós en la urbanització del Parc de l'exposició de 1888. Amb despatx al carrer de Llúria de Barcelona és des de 1889 l’arquitecte municipal de Figueres on desplega al llarg de 25 anys – que abracen el trànsit del modernisme al noucentisme – una extensa i eficaç obra pública i privada que s'estén a més per tot l'Empordà, a Olot, Puigcerdà, Vic, Viladecans i Barcelona.