Estimat Carlos Carrizosa. Avui al Parlament de la Generalitat, indret de debat d'una institució centenària, lloc d'exposició d'idees i creació de lleis per a fer-nos la vida millor, has protagonitzat un acte de menyspreu envers la meitat de la població catalana. El teu objectiu no és altre, i queda clar, que el d'atiar el conflicte entre els independentistes i els unionistes. Busques la confrontació i amb el teu acte valides les accions d'extrema dreta de tots els encaputxats que dia sí, dia també, surten al carrer a retirar símbols que reclamen llibertat.
T'omples la boca del suposat odi que desprenen els independentistes amb els seus actes, mentre tu, amb els ulls injectats en sang i la mandíbula desencaixada, retires un simple llaç groc que estava situat a la bancada del Govern. De ben segur que l'empresonament de Valtònyc deu sonar a música celestial per les teves orelles, on la censura equival i representa una recargolada expressió de llibertat.
El filòsof valencià, Carlos Moya (que pren com a exemple a Thomas Hobbes -S. XVII-), considera que la llibertat es pot definir de moltes maneres, ja sigui política, religiosa, d'educació, de pensament, de premsa o d'expressió, entre d'altres. En la que avui ens fa referència els teus actes, Carrizosa, caldria que tinguessis clar les afirmacions del filòsof quan considera que la "llibertat d'expressió és tenir dret a expressar les idees pròpies sense por a ser castigat". Això és precisament el que està començant a mancar a Espanya i que tu, diputat del Parlament, aties amb les teves accions. Unes actuacions que d'una banda validen els extremistes i et donen l'oportunitat de convertir-te en víctima perquè saps que podries esdevenir el centre d'una possible agressió.
Doncs bé, m'hi nego. No et faré mal, ni jo, ni ningú. Perquè, Carlos, tots sabem que això és el que busques.
