Graupera de ma vida

El periodista i filòsof, Jordi Graupera, va omplir ahir dues vegades el teatre Victòria de Barcelona per desgranar el seu projecte polític que, en definitiva, va resultar ser un toc d'atenció magistral cap els partits independentistes.

El barceloní va expressar una idea que fins a data d'avui molts ciutadans tenien en el seu imaginari col·lectiu: els partits no defensen amb prou solidesa els ideals, interessos i valors del catalanisme modern. Amb tot, aquests s'han convertit en unes fàbriques de paràsits que treballen per a mantenir les seves poltrones i no per a alçar la veu en pro de Barcelona. Si bé és cert que Graupera va centrar la seva intervenció en les properes eleccions municipals, aquesta era una crítica que tranquil·lament es podia extrapolar a la política autonòmica catalana.

Catalunya necessitava d'un altaveu que expressés en veu alta tot el que ahir el periodista va exposar davant un miler de persones. Aquesta era una tasca que alguns havien intentat des de diverses tertúlies, però avui en dia ningú es pren seriosament les opinions versades pels analfabets oportunistes que omplen les ones i programes de televisió parlant pels colzes de temes que no en tenen ni punyetera idea, repartint càtedra mentre escupen estupideses per la boca (amb comptades excepcions).

Graupera també es presenta perquè creu que pot guanyar. Però en realitat no és que ho cregui, és que ho sap. Els ciutadans estan tips de paràsits, xitxarel·los, cagamandúrries i tita fluixes entre les files independentistes. Persones escollides a dit que un cop han de treballar pel poble sembla que s'obliden de tot el que han promès o la manera en com ho han de fer. El filòsof els té quadrats i ahir va demostrar que és el nen de classe que la fa més grossa.

Així ho van poder comprovar els presents entre els quals s'hi trobaven representants del PDeCAT, ERC i Demòcrates que van prendre nota amb l'esfínter premut. Colau, a casa seva, deuria patir un episodi de xiulada d'orelles de Champions League mentre tremolava conscient de que se li acaba la bicoca. Però no només a ella, sinó a tots.

Avui és 21 de març de 2018, però també es pot considerar 1 de gener de l'1 dG (després de Graupera).