La vella i caduca Catalunya és morta. Les coalicions han mort. ERC ha mort. El PP, com a partit d'un país estranger que és, té els vots que es mereix; o sigui: zero. El PSC és, de fa anys, l'esquelet d'una balena. Els socialistes són el que són: gent molt cínica i moderadament intel·ligent, com Iceta, mancats de qualsevol tipus d'empatia social, que únicament militen al partit per viure de les rendes. Funcionaris sense ànima i amb una nul·la consciència ciutadana. No conec cap membre de Ciutadans que no sigui mig imbècil de la mateixa manera que no hi ha cap socialista bona persona. S'entesten a treure alguna cosa de Catalunya, i en part ho aconsegueixen, perquè a Catalunya hi ha un alt percentatge d'ignorants i oligofrènics amb complex d'Èdip. Però això s'està acabant.
El que tenim avis espanyols, avis que van emocionar-se amb la revolució cubana i van passar pel desencant socialista del felipisme al PP d'Aznar per acabar votant a Ciutadans, sabem com va això. Tot torna: republicans substitueixen a demòcrates, socialistes a populars, convergents a socialistes, i anar fent. Tots són la mateixa merda, en el fons, ja que el sistema bipartidista neix de la necessitat biològica de compensar els excessos, no d'una voluntat de canvi meditada. El cosmos funciona així: el bé, el mal, el yin i el yang, el Barça i el Madrid, omplir la copa de la vida a la font de la mort, etcètera. Compensar per instint. La gent vota per pulsió animal. Mireu imatges de les eleccions andaluses i entendreu el que us vull dir.
Ha arribat ja el moment de fer el reset? Sí. La vella guàrdia ha de desaparèixer. Esquerra, PdCat, Junts, Units, Conxorxats, com es diguin. Tot això és res. Deixem d'emmirallar-nos en un sistema estranger com és el de l'Estat Espanyol. Que potser no som un país? Com és que encara estem ancorats mentalment en un marc hispànic? El reset ha de començar per un mateix. De la mateixa manera –i perdoneu per la puta comparació futbolística, que detesto amb tota la meva ànima– que el soci cagadubtes de puro i Mercedes marró va deixar pas a l'eixelebrat que volia jugar la final de la Champions contra el Madrid, la nova guàrdia de votants i candidats no vol saber res de partits espanyols, de iaiones que demanen presidents viables, de hippies tranuitats que encara viuen de les seves carreres davant dels grisos quan a nosaltres ens importa una puta merda qui o quan va córrer davant dels grisos. La desgràcia de Catalunya és que els polítics que tenim viuen d'un passat merdós que han vestit de lluentons i fantasia. La desgràcia és que els hereus d'aquells impostors tornen a vendre's les seves mentides i hi ha molta gent que se les creu. Desconfieu dels que no ho volen tot, dels que no s'atreveixen a saltar. No us refieu mai dels que es conformen amb un tall minúscul de pastís, perquè, en aquesta societat, les úniques que s'alimenten d'engrunes són les rates.
