Els darrers dies totes els mitjans de comunicació hem anat carregats sobre l’atemptat de Barcelona i Cambrils. Pàgines i més pàgines s’han omplert per parlar d’un dels successos més colpidors des de l’atac d’ETA a l’Hipercor. El problema de tot plegat és que això ha servit perquè molts treguin el pitjor que porten dins.
D’una banda ens trobem aquelles persones que han enregistrat amb el mòbil les imatges de les víctimes estirades i destrossades a la Rambla. Sang, vísceres, cossos desfets,… imatges molt dures que tothom s’ha afanyat a condemnar. Molts usuaris s’han dedicat a assenyalar i posar el crit al cel pels mitjans que han publicat vídeos o fotografies explícites. El problema és que molts d’ells es passen el dia mirant-les en la intimitat del seu mòbil i les comparteixen per Whatsapp en accions carregades de morbo.
Després tenim aquella gent que per definició és massa gandul com per a llegir-se correctament les informacions que des dels mitjans o la policia es facilita. Famosa és ja una piulada dels Mossos d’Esquadra on s’explicava que es feien controls arreu de Catalunya i que, si-us-plau, ningú en fes difusió de la seva ubicació. Centenars d’usuaris criticaven a Twitter aquesta publicació: “Si no es vol que se sàpiga per què ho diuen? I per què té tantes repiulades? La comprensió lectora està clarament sobrevalorada.
Aleshores trobem totes aquelles persones que s’omplen la boca cagant-se en els musulmans i els posa dins el mateix sac. Que sí àrabs per aquí, que si marroquins per allà, que si qatarians més enllà. Tots la pesta més absoluta i, quan veuen que aquests es concentren contra el terrorisme, ho justifiquen dient que “ho fan per a dissimular”.
No cal oblidar tots els exemples de catalanofòbia fruit de les declaracions del conseller d'Interior, Joaquim Forn, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero o de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per expressar-se en català. Centenars de missatges van inundar les xarxes socials amb exclamacions tant carregades de sapiència i caritat humana com la que deia; "Catalufos hijos de puta, hablad en castellano".
Seguidament hi han els mitjans de comunicació de Madrid que aprofiten per a fer política. Uns diuen que això ha de servir per a deixar-nos de tanta independència i centrar-nos en seguretat ciutadana. D’altres tenen més “vergonya” i pregunten a Carles Puigdemont sobre si l’atemptat li farà variar els plans independentistes. El president al seu torn contesta que és una indecència barrejar aquestes coses i que ara és el moment de centrar-se en el més important: la seguretat de Catalunya i l’acompanyament del dol als familiars. El resultat? Titulars de l’estil: “Puigdemont no variarà el full de ruta del Procés”.
L’única cosa amb la que tothom coincideix a dir és que la mentalitat d’aquests terroristes està podrida. El que no s’adonen és que el de la majoria de la nostra societat, també.
