Un any més l’arribada de l’estiu es farà de forma sorollosa, carregada de ferum a pólvora, amb orelles negades d’ensordidores explosions i amb poques hores de son a l’esquena.
Tot plegat el 23 de juny és una excusa més per treure l’instint "animal" dels habitants de la península que fan gala del clixé el qual assegura que són tots uns juerguistes. L’eina per a demostrar-ho: els petards. La tradició que justifica el seu ús està més que oblidada i ningú sap trobar-hi un motiu raonat ni de pes. D’altra banda, la llegenda diu que aquesta és la nit més curta de l’any i en alguns indrets encenen fogueres per a il·luminar la foscor que predomina aquell dia.
Aquí, que som més xulos que un vuit del revés, ho fem tot: petards, fogueres, flames del Canigó, brases i la mare que ho va matricular tot.
En realitat, però, Sant Joan (i per extensió la revetlla) és la nit més curta de l’any perquè pràcticament ningú aconsegueix dormir més d’un parell d’hores degut al soroll i, en contrapartida, es converteix en la nit més llarga de l’any. Ironies de la vida.
Ara bé. Quina gràcia té encendre uns explosius que són perillosos? L’endemà de cada revetlla el primer que rebem els periodistes és una nota de la Generalitat amb les dades sobre les incidències. L’any passat, només a Catalunya, es van realitzar 1.287 serveis per part dels Bombers, el 112 va rebre 5.182 trucades relatius a 2.284 incidents i el SEM va atendre a 232 persones ferides pels petards.
Amb totes aquests dades a la mà no puc fer més que preguntar-me quin és el motiu sustenta la tradició.
Tema a banda és la venda dels petards a partir del 19 de juny. És obvi que es permet obrir les casetes de pirotècnia uns dies abans per poder atendre els compradors sense aglomeracions ni presses però, què hi ha del seu ús? Molts municipis prohibeixen a través d’ordenances tirar petards per les festes de Nadal i així evitar incidents però, en canvi, no hi ha cap normativa que ho impedeixi els dies abans o després de la revetlla de Sant Joan. Aquest fet no fa sinó posar l’accent en que s’incrementen els accidents i es pertorba el descans dels veïns. No és necessari dir que també els animals són els altres grans damnificats de tot plegat. Gossos i gats passen unes de les nits més estressants de tot l’any.
Reconec que aquest és un article denúncia que em pot acabar esclatant a la cara (ha-ha-ha) i que no és gaire popular demanar la prohibició dels petards. Tanmateix, m’estic plantejant fer alguna cosa encara més rebel… com ara iniciar un change.org i recollir signatures o bé invocar a algun Déu indi de la pluja perquè caigui un gran diluvi el que queda de setmana.
