Recentment he llegit amb decepció un article d’Eva Piquer titulat “La sinceritat està sobrevalorada”. És l’exercici reflexiu més equivocat que els meus ulls han tingut el plaer de llegir (per dir-ho d’alguna manera irònicament suau) en molt de temps. Sembla ser antic per les dates dels comentaris però no he pogut evitar fer-ne referència avui.
Per algun motiu que desconec confon les persones sinceres, que diuen el que pensen, amb tota aquella patuleia de gamarussos que disparen per la boca el primer exabrupte que se’ls acudeix. No només això, recomana als “sincers” comptar fins a deu o tres cents cinquanta abans d’obrir la boca, fugint també dels que (compte) “insulten, ofenen i assetgen el personal” (sic).
Per fer encara més gran la bola, assenyala la gent sincera de ser una colla de xafarderes que parlen dels demés a esquenes seves, tement el que podrien dir de l’altre interlocutor quan no hi és present.
Senyora Piquer, hom sincer és aquell que, en ser preguntat perquè opini respecte alguna cosa, dóna el seu més honest, personal i sincer punt de vista. I cregui’m, per a fer això no és necessari parlar sense pensar. Ans el contrari, es requereix una reflexió molt major que per a totes aquelles accions que vostè critica.
Amb tot, no ens enganyem, avui en dia el que més s’estila és ser un hipòcrita.
Aquest és realment l’element que està sobrevalorat i que la gran majoria de la societat practica. T’odio, em caus fatal, no et suporto, però quan et tingui al davant preguntaré per tota la teva família (que ni conec), et llançaré alguna floreta lloant el vestit que portes (horrible) i et preguntaré si t’ho vas passar bé a les vacances (m’importa una merda).
En resum i personalitzant, em considero hom sincer, de la mateixa manera que em veuen totes les meves amistats. Aquestes, quan necessiten ser aconsellades o que se’ls doni opinió respecte un assumpte, acudeixen a mi començant la frase sempre de la mateixa manera:
- Marc, tu que ets sincer i dius el que penses, què et sembla..?
Això, senyora Piquer, és una qualitat i no un defecte.
