Fa un parell d’anys irrompia amb força l’estrena de John Wick, un imperdible film d’acció que tot i el baix pressupost oferia una factura final sorprenentment exquisida. La formula força coneguda dins el sector: filmar una simple i fins i tot absurda història de venjança amb alguna vella glòria de Hollywood com a protagonista. Com molts anys abans havia fet un madur Charles Bronson amb les irrepetibles desventures de l’arquitecte Paul Kersey a la saga El justicier de Nova York, o dècades més tard Liam Neeson en el cos de l’ex-agent de la CIA Bryan Mills a la trilogia Venjança, amb John Wick semblava que li havia tocat rebre a l’eternament jove Keanu Reeves. Bé, això de rebre és un dir perquè el que de fet més fa el bo d’en Keanu en aquesta cinta és repartir a mansalva, fins al punt de deixar en evidència, en més d’una seqüència, a la gran superproducció del gènere del moment: Fast & Furious.
Com era previsible davant l’èxit de la primera entrega, els artífexs del xou, el tàndem dels desconeguts Chad Stahelski i David Leitch, han disposat en aquesta esperada seqüela de mols més recursos, fet que s’ha traduït en un disseny de producció, una direcció i planificació de l’acció que fan excel·lir el gènere com feia temps que no es veia i que, de retruc, la converteixen en un autèntic goig pels amants del gènere. El film no s’atura en cap moment, és trepidant i està perfectament combinat amb un enginyós humor marca de la casa que oscil·la entre la subtilesa elegant i la gran flipada. Memorable la persecució al metro amb l’intercanvi de trets “dissimulats”, o la lluita final en un laberint de miralls, una seqüència que evoca a grans films del gènere, entre ells Operación Dragón del mític Bruce Lee. A més, aprofundeix en els elements que ja s’insinuaven a la primera entrega: la mitologia interna de l’Hotel Continental i d’una mena de xarxa oculta d’assassins a l’estil Matrix. De fet, el film té més d’una referència i reverència a l’arxiconeguda trilogia de les germanes Wachosky, entre elles l’aparició estel·lar del mític Laurence Fishburne.
