Activistes seductors?

Vull parlar d’un tipus de persones que cada dia són més presents a la nostra societat: els activistes.

Sembla ser que avui en dia si ets activista ets hom compromès amb una causa en concret, capaç de lluitar aferrissadament pels teus ideals i convèncer als demés de les seves equivocacions, ensenyar-los el camí. En definitiva, canviar el món.

Aquesta definició romàntica del terme no té pràcticament res a veure amb com són la nova fornada d'activistes. Si fem una cerca al diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana veiem que ho defineix de la següent manera: “Dit del propagandista o militant actiu d'un partit polític, d'un sindicat, etc”. Fins aquí res a dir, tot i que el terme propaganda no és gaire positiu. Tanmateix és la tercera definició, afegida en darrer lloc, la que pren més força: 3 m i f Agitador.

Hi ha diversos tipus d'activista però els més populars en l'actualitat són els activistes animalistes, ecologistes i vegans. Els reconeixereu perquè, en tots els casos, després de ser alliçonats durament per ells us entraran ganes d'abandonar al vostre gat, cremar el bosc del costat de casa o menjar un McMenú cada dia per la resta de la vostra vida. I aquí radica el problema.

La seva forma de convèncer-te que fas res malament està mancada de concessions. Ningú té la raó absoluta, excepte els activistes. No admeten crítica, no suporten els matisos, fugen de converses moderades. El seu és un discurs apassionat i gens engrescador. Si no estàs de la seva banda o penses com ells, ets l'enemic. A partir d'aquí prepara't per a ser assenyalat per la resta de companys que et ridiculitzaran, insultaran o vexaran públicament. A qui no li ha passat que després de conversar amb un activista aquest agafa les teves paraules (equivocades al seu entendre) i les ha distribuït entre altres semblants perquè et converteixin en el seu "Pim-pam-pum" particular?

He de reconèixer (i no em costa gens) que moltes de les causes que defensen són més que justificades, que tenen molta raó, però els fallen les formes. Alguns d'ells han trobat en l'activisme un via d'escapament per a les seves frustracions, traumes o complexes. És una mena de teràpia accelerada que poc o res tindria a veure amb la psicologia però que creuen ser més efectiva (i barata).

Trobo a faltar els activistes de l'antiga escola. Els que et parlaven amb educació, respecte, no t'alçaven la veu i eren capaços de fer-te reflexionar. Dit amb poques paraules: els que et sabien seduir. Perquè al cap i a la fi, d'això es tracta, de seduir.