Farà un any que ERC, amb coalició amb MES, va tornar a tenir representació a l'Ajuntament de Girona. El 24 de maig la llista encapçalada per Maria Mercè Roca va obtenir 5.513 vots i quatre regidors, i ens vam quedar a 404 vots d'aconseguir la cinquena regidora. Com a ERC vam fer un resultat molt bó només millorat per la llista que al 2003 encapçalava Francesc Ferrer (sense tenir en compte el periode de la República).
Des del meu punt de vista el balanç d'aquest any ha estat positiu. Representava un rodatge per als quatre regidors del grup, que mai havíem ocupat aquest càrrec. De cop i volta ens trobàvem negociant un primer cartipàs (un document que permet organitzar l'Ajuntament i que és necessari perquè es posi en funcionament) amb l'alcalde Puigdemont. Vam donar-hi suport a canvi de tres contraprestacions per a la ciutat com eren un pla de xoc per a la Devesa (que tot just ara s'està executant), doblar la partida (de 50.000 a 100.000€) per als ajuts Kreas a la creació cultural, i la creació d'una targeta de bus per als joves de 18 a 25 anys i més avantatges per a la gent gran.
Posteriorment va arribar la negociació de les ordenances fiscals (els impostos i taxes locals). Aquí els punts de partida eren molt diferents ja que nosaltres demanàvem que la ciutadania recuperés els valors de l'IBI anteriors a la pujada del 10% que va fer Rajoy feia tres anys. Proposàvem que cada any la ciutadania pagués un 2,5% menys per recuperar el 10% en quatre anys i no afectar de cop les arques municipals. Aquesta i altres diferències van fer impossible arribar a un acord. De fet CiU no va trobar cap suport i la majoria de canvis que volia introduir no es van fer efectius.
Durant els mesos de mandat de Puigdemont vam haver de demanar a l'alcalde una reunió per aclarir la relació entre la seva formació i la nostra. Ens donava la sensació que donaven per fet el nostre suport incondicional a les seves decisions, i això no era així. Vam dibuixar tres escenaris, la nostra entrada a govern, un pacte d'estabilitat i acords puntuals. Estàvem oberts a tot, però mai hi va haver una proposta concreta de quines àrees podíem assumir si entràvem a govern. La nostra formació va considerar que no pertocava ser-hi, ja que en trobar-nos en minoria hauríem d'assumir com a pròpies moltes polítiques en les que distàvem, ja fos en urbanisme, fiscalitat, cultura, sostenibilitat... Vam quedar així amb l'alcalde, és a dir que no entraríem a govern, però que negociaríem i pactaríem els grans temes de ciutat.
Prova de la bona entesa és que poc després, el 19 de desembre, ens vam posar d'acord per aprovar els pressupostos. Vam aconseguir modificar diferents partides i crear-ne de noves, per valor de prop de mig milió d'euros, que vam destinar a diferents partides socials, de barri i de cultura popular.
A principis d'any, però, Puigdemont va ser escollit nou president de la Generalitat, i amb això es va encetar un conflicte intern dins CiU per veure qui el rellevaria. Els resultats, ja són prou coneguts. Quinze dies de negociacions dins el grup de CiU van acabar amb el 19è de la seva llista com alcalde, prèvia renuncia dels 9 regidors restants, i dels 8 membres de la llista que tenia al davant per entrar a l'Ajuntament. El nostre grup s'ho va haver de mirar com assistents d'un trist espectacle, igual que la resta de ciutadania. Quan ja ho van tenir tot arreglat ens van venir a buscar perquè els donéssim suport de cares al nou cartipàs que calia aprovar. I aquí no ens vam estar de dir que ens semblava que l'operació Ballesta era un frau democràtic i que era il·legítim que algú que anava de 19 fos l'alcalde. Dit això ens vam obrir a negociar el cartipàs, però sembla que les nostres condicions -un sou a la mitjana de ciutats com Girona, reducció de càrrecs de confiança i millores de participació als barris- eren inassumibles. Per això primer va intentar pactar amb Cs i PP, que el van deixar plantat, i posteriorment van acordar l'entrada de govern del PSC, amb unes condicions semblants a les que nosaltres demanàvem. Pel mig Ballesta va dimitir i Madrenas va assumir l'alcaldia dient "ara sí que s'ha respectat l'ordre lògic de les coses".
Puc entendre que pel mateix "preu" CiU preferís comptar amb un soci estable dins el govern, però em costa d'acceptar que per justificar el pacte amb PSC es dediquessin a mentir sobre el nostre paper i les nostres propostes inassumibles -que encara desconec quines són-.
Ara ens trobem amb un govern sociovergent amb majoria, i nosaltres seguim a l'oposició intentant fer propostes de ciutat i fiscalitzant l'acció de govern, com pertoca. Per davant venen mesos que imagino que seran de major estabilitat per al govern.
L'afer Ballesta va posar la política municipal a l'ull mediàtic gironí i nacional. Ara la política local torna a quedar mig amagada en la premsa local, que bona part de la ciutadania no segueix. És habitual que moltes persones desconeguin què fem a l'Ajuntament, uns i altres, govern i oposició. Fins i tot n'hi ha que desconeixen que hi hagi govern i oposició. O que es pensen que treballem a l'Ajuntament tot el dia (en el meu cas segueixo a la meva feina en una agència de comunicació i disseny). La política local és la gran desconeguda, però en canvi ens afecta molt més del què ens pensem. La mobilitat i la neteja acostumen a ser els grans temes que es perceben com la major responsabilitat del consistori. I potser a alguns ja els va bé que s'entengui així. Per nosaltres la política municipal és la més propera i la que ha de donar la cara per al benestar i les oportunitats de la ciutadania, dels barris i de les organitzacions que formen la ciutat.
Ha passat un any, i hem agafat experiència i força per als tres propers que vénen. Ens vam presentar amb un programa i unes idees que són l'eix de la nostra acció política. Alhora no deixem de parlar amb tothom -ciutadania, entitats i formacions polítiques- per arribar a acords que facin de Girona una ciutat millor per viure-hi. Seguim!
La política des de l'oposició. Balanç d'un any
