Les empreses es gestionen, les ciutats es governen. El govern d'una ciutat va molt més enllà de la seva gestió. La governança afecta el procés de presa de decisions, i a l'ajuntament li correspon definir el model per implicar la ciutadania i les organitzacions en aquest procés.
Si una ciutat exclusivament es gestiona, no queda gaire lloc per a la política. Només calen uns quants tecnòcrates i un gerent que fiscalitzi la presa de decisions. Sembla que és el punt on l'equip de CiU ha portat la ciutat de Girona. De fet és el que els poders fàctics els interessa. Que sembli que només hi ha una manera de fer les coses. Que les decisions que es prenen són les úniques possibles. Això no deixa gaire lloc per a la política. I tampoc requereix gaires polítics.
La substitució del govern per la gestió és el que permetria explicar com la ciutat funciona amb menys presència del seu alcalde de la que seria desitjable. La seva dedicació a l'activitat parlamentària fa que limiti les seves contribucions a la ciutat a aquells temes que li proporcionen visibilitat pública i mediàtica. D'aquí vindria també el per què del creixement dels perfils dedicats a la comunicació al consistori. A més cal recordar que l'alcalde també va voler assumir personalment la gestió de l'àrea de cultura i per això no hi ha cap regidor amb aquesta cartera. Cosa que encara fa menys comprensible el seu nivell de dedicació al consistori.
Però a més el cas de l'alcalde Puigdemont no és l'únic, ja que la regidora de Turisme i Comerç, una àrea de la qual el govern municipal fa bandera, és senadora a Madrid, amb el que això representa.
Si hi hagués més transparència es podria constatar com la ciutat s'està gestionant. Si la ciutat apostés per una bona governança i impliqués la ciutadania, aquesta també seria més crítica amb el nivell d'implicació dels càrrecs electes locals.
En la millora de la governança cadascú té la seva responsabilitat. Les eines existeixen, només cal que sapiguem exigir que s'utilitzin bé.
