Manu Guix fa sonar per primer cop en directe tots els vessants de l'amor a l'Strenes de Girona

Luz Casal presenta les versions i els temes originals de 'Me voy a permitir'

El cantant i compositor Manu Guix ha fet sonar per primer cop en directe tots els vessants de l’amor del seu ‘Galàxies’ al Festival Strenes de Girona. Amb les entrades exhaurides i acompanyat de la seva banda, The Veterans, el músic ha ofert el que defineix com el seu directe “més ambiciós”.

El concert, al Teatre Municipal, s’ha estructurat en dues parts: la primera amb un recorregut per la seva discografia i la segona centrada en les sis cançons del seu nou treball. Un EP de temes pop amb tocs de soul que situen l’amor com a epicentre i juguen amb l’imaginari de l’univers. No ha estat l’única cita d’aquest dissabte a l’Strenes, perquè a l’Auditori, Luz Casal hi ha presentat ‘Me voy a permitir’, on combina versions amb composicions pròpies.

Manu Guix ha penjat el cartell de ‘sold out’ als dos concerts d’aquest vespre-nit al Teatre Municipal de Girona. En el marc del Festival Strenes, el cantant i compositor hi ha donat el tret de sortida a la gira de presentació de ‘Galàxies’, un EP en què s’endinsa en les múltiples cares de l’amor i que combina amb referències a satèl·lits, astres i estels.

El concert s’ha obert amb una primera part dedicada als temes més coneguts de la seva trajectòria. Acompanyat amb la seva banda habitual, The Veterans, Guix ha repassat la seva discografia amb cançons com ‘Seguirem’, ‘El got mig ple’ i ‘De tant en tant’, que el públic ha corejat des del primer moment.

La segona part s’ha centrat íntegrament en ‘Galàxies’. El treball aborda l’amor de parella, del desig, de la complicitat física i emocional i de l’amor viscut des de la llibertat. Però també d’aquell altre que perdura en l’absència, del vincle familiar i de l’empremta que deixen les persones essencials.

Aquest dissabte, totes aquestes dimensions han pres forma sobre l’escenari, combinades amb el vessant còsmic -l’espai i l’univers- que Manu Guix ha fet servir com a fil conductor a l’hora d’escriure i compondre ‘Galàxies’. I del qual el cantant, de fet, n’ha deixat testimoni no tan sols amb el títol de l’EP, sinó també amb els de cada cançó (‘Un satèl·lit orbitant’, ‘Astres’, ‘Galàxies’, ‘Més enllà dels estels’, ‘A anys llum’ i ‘Objectiu, la Lluna’).

La il·luminació, amb tons blavosos i violetes, ha contribuït a reforçar aquesta atmosfera còsmica que travessa tot el projecte.

El seu directe més ambiciós

Abans de començar el concert, l’artista ha reconegut que se sentia “molt nerviós i al mateix temps il·lusionat” i ha assegurat que aquest és el directe “més ambiciós” de la seva carrera. “En l’àmbit tècnic i escenogràfic hem fet un salt important i creiem que oferirem un espectacle molt potent i de gran nivell”, ha afirmat.

Guix també ha destacat que estrenar el disc a Girona li ha fet “especial il·lusió”. D’una banda, perquè Teatre Municipal és un escenari que coneix bé, perquè ha acollit l’espectacle del Petit Príncep en diverses ocasions i que considera “una autèntica preciositat”. De l’altra, perquè l’Strenes és un festival on “sempre havia tingut moltes ganes de tocar i per fi aquest any s’ha donat la circumstància”. “És el lloc perfecte per estrenar ‘Galàxies’”, ha remarcat.

Al concert de l’Strenes el seguiran vuit més -el pròxim, a Rubí- en què Manu Guix farà viatjar el seu ‘Galàxies’ arreu del territori. A Barcelona, com a colofó de la gira, l’artista hi actuarà el 24 d’octubre a la Sala Apolo, en el marc del Festival Empremtes. A més, aquest EP es complementarà amb un altre, ‘Galàxies 2’, que tindrà sis nous temes i que l’artista preveu publicar l’any que ve.

Luz Casal, a l’Auditori

El doble concert de Manu Guix no ha estat l’única cita de l’Strenes d’aquest dissabte. A l’Auditori de Girona, Luz Casal ha tornat a pujar a l’escenari del festival per presentar-hi el seu nou disc, ‘Me voy a permitir’.

L’àlbum, que va sortir aquest hivern, combina versions amb composicions originals. Un treball en què l’artista gallega, amb la seva veu inconfusible, reivindica l’autenticitat i el fet de ser un mateix transitant per estils tan diversos que s’estenen des del pop contemporani fins al fado portuguès.