Els Sols de la Guia Repsol

Per la vigília de Santa Llúcia la flamant seu de Repsol de Madrid va ser la seu de la presentació de la nova Guía Repsol.

Es van fer públics els nous tres sols, que per al 2013 en són quatre, dos dels quals, catalans: Àbac, de Jordi Cruz, a Barcelona, i Can Jubany, de Nandu Jubany, en Calldetenes, a Osona, que van sortir a la foto acompanyats de Juan Antonio Medina, del Zalacaín, de Madrid, i d’Ángel León, de a Aponiente, a Cádiz.

En total, a l’Estat espanyol, hi ha 25 restaurants amb 3 Sols, dels quals, sis són catalans:


I als quals encara podríem afegir-hi dos restaurants de Madrid: Ramon Freixa i Sergi Arola Gastro. De la segona categoria de restaurants, amb dos Sols, a Catalunya hi ha 17 restaurants, dels 102 que hi ha a tot l’Estat. Aquest any, no n’hi ha hagut cap de nou, malgrat els potents candidats que hi ha per figurar no tan sols en aquesta categoria sinó en la màxima.

De restaurants amb sol n’hi ha 48, dels 281 que hi ha a tot l’Estat. En aquesta darrera categoria, hi ha hagut algunes set incorporacions de restaurants catalans:

Penso que els sols de Repsol haurien d’haver il·luminat més les comarques gironines, doncs hi ha uns quants restaurants que ni tan sols figuren a la guia o tenen recomanacions discretes. Vull dir que no entenc perquè el Miramar, de Paco Pérez, no té tres sols o perquè no en tenen un La Xicra i el Pa i Raïm, de Palafrugell, el Casamar, de Llafranc, L’Antaviana, de Figueres, el Nu, de Girona. O perquè no es recomanen l’Occi, La Calendula, la Plaça del Vi 7, de Girona, La Sala Gran, de Llofriu, o per què no hi surt el Museu de la Confitura, de Torrent.

Posats a dir, haurien de revisar les indicacions turístiques. Per exemple, de Besalú ni esmenta ni el pont romànic, ni la processó dels Dolors, del diumenge abans del Ram. No sé si ho ha de corregir cada ajuntament afectat o bé que el Patronat de Turisme faci una revisió general per esmenar les gatades, afegir-hi mancances i destacar els actius més importants.

Tanmateix, la guia és important i és la que afina millor a la realitat gastronòmica de l’Estat, tot i els oblits i algun establiment sobrevalorat.