Els pagesos de les comarques gironines asseguren que estan "desprotegits" davant del llop i demanen que es comencin a tramitar ajudes per evitar que aquest animal faci mal als ramats. Des del sector també carreguen contra el Departament de Territori per no pagar les morts d'animals provocats per atacs del llop. El representant d'Unió de Pagesos a la Taula del Llop, David Coll, ha assenyalat que el Govern només ha pagat sis de la seixantena d'animals morts d'un ramader de l'Alt Empordà. Coll exigeix que arribin ajudes per protegir els ramats i adverteix que, si no s'hi fa res, el llop pot acabar baixant als pobles a buscar menjar "si no en troba a prop del seu hàbitat". Coll també demana avisar la població, sobretot en espais naturals.
Malestar dels ramaders de les comarques de Girona l'endemà de saber-se el naixement de cinc cries de cadell de llop, entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Des del sector avisen que ara se senten "desprotegits" i que el llop "té les de guanyar". En aquest sentit, des d'Unió de Pagesos exigeixen que comencin a arribar les ajudes necessàries per protegir els ramats, millorant les infraestructures.
El representant del sindicat a la Taula del Llop, David Coll, lamenta que "fa més d'un any" que se'n parla, però no s'ha concretat, "mentre la població de llops va creixent". A més, Coll carrega contra el Govern per què no s'estan pagant les indemnitzacions cada vegada que un atac provoca la mort d'una ovella o una cabra.
Per això, des d'UP reclamen que s'agilitzin i que es reivindiqui la ramaderia extensiva com una activitat "clau" per a la gestió del territori, especialment en la prevenció d'incendis forestals. "És una ramaderia que dona un servei molt important a la societat i no l'estem protegint", assenyala Coll.
El representant d'UP a la Taula del Llop recorda que a Europa es comptabilitzen 65.000 caps de bestiar morts per aquesta espècie de llop. Coll, però, adverteix també que es tracta d'un tipus d'animal que també mata animals domèstics, com gossos que guien ramats d'ovelles o cabres.
Baixar als pobles
Les cries que s'han detectat a la Garrotxa i l'Alt Empordà són d'origen italià, assegura Coll. Segons assenyala, es tracta d'una espècie que si troba un ramat matarà els animals primer, però "si no té gana i no troba res baixarà als pobles". "Aquest és un problema perquè estem perdent el control de la població", ha reblat.
A més, Coll no comparteix que la solució sigui "posar gossos de protecció", com seria la raça mastí. En aquest sentit, des d'UP assenyalen que la ramaderia extensiva implica que "si tens 400 ovelles al bosc, no les veus totes" i el llop pot atacar igualment.
A més, el fet que hi hagi llops en aquests espais naturals implica "fer conscient" a la població. De fet, Coll considera que també cal explicar a la població què implica que hi hagi gossos de protecció, ja que molts excursionistes es poden trobar amb problemes si no estan advertits i passen a la vora d'un ramat.
Retorn natural de l’espècie
La presència de llop en territori català està "confirmada" de manera continuada des del 2000. Es tracta de llops solitaris provinents de França i que formen part de l’expansió natural de la població italiana que el 1992 va colonitzar els Alps francesos i, a partir d’aquí, s’ha anat expandint fins a Catalunya.
Durant tots aquests anys la major part de les dades de presència s’agrupen en la meitat nord del país, a les comarques del Pirineu, Prepirineu, Catalunya Central i Girona. Precisament en aquesta darrera zona, en una àrea molt extensa, a cavall entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà, és on hi ha establerta aquesta única llopada registrada avui a Catalunya.
L’arribada del llop al país s’emmarca dins d’un procés de retorn natural d’una espècie, que va desaparèixer del territori ara fa més d’un segle com a conseqüència directa de la persecució humana. Malgrat tot cal tenir present que l’escenari natural era molt diferent de l’actual, ja que la presència d’ungulats salvatges era "molt minsa", tal com apunta la nota.
Així, la presència del llop té un paper "indiscutible" en l’equilibri natural com a depredador apical en l'ecosistema, exercint una pressió de caça sobre els ungulats salvatges i realitzant alhora un control sanitari remarcable d'animals dèbils i malalts, entre d'altres, d'acord amb el comunicat de premsa d'aquest dimecres.
