En Gerard sap que és diferent. I a mesura que es va fent gran encara es veu més diferent. Ell lluita i treballa per fer el que fan els altres, per ser com els altres, per assemblar-s’hi, realitzar-se com a persona, ser autosuficient i lliure. Ser un més.

En Gerard li agrada el futbol i els futbolistes i per això també copia la manera de fer i de vestir de les estrelles que admira.

En Gerard va a l’institut però té moltes dificultats per seguir el curs. Això li ha passat sempre. Però ha tingut uns pares i uns mestres que no l’han separat de la resta del grup. Ha anat passant com ha pogut, fent moltes classes de repàs i ajudat moltíssim per la seva mare.

En Gerard hi ha dies que té ràbia del món que l’envolta, que té ràbia de la seva condició, que té ràbia de tot. També hi ha dies que se sent superior a la resta dels amics, i els troba ridículs, benèits, com ara que mira aquesta mala còpia, barreja de Cristiano Ronaldo i Neymar que s’està palplantat davant seu.

En Gerard té el síndrome de Down i a vegades pensa si val la pena voler ser com els altres.