Un informe jurídic intern de l'Ajuntament de Girona conclou que les plantes d'asfalt i formigó que Construccions Rubau té a la muntanya de Pont Major no estan legalitzades. A més, alerta que s'han construït sobre terrenys protegits del massís de les Gavarres.
El document tomba el Pla Especial que pretenia donar cobertura a les activitats i obre la porta a clausurar-les si no es poden regularitzar. L'informe alerta, però, que la via alternativa per fer-ho (englobar les plantes en l'activitat de la pedrera) té "una limitació jurídica especialment rellevant" perquè una sentència del TSJC ja va descartar-ho en un cas molt semblant. "Prendrem les mesures necessàries per garantir la legalitat urbanística", diu el tinent d'alcaldia Sergi Font.
L'activitat extractiva a la muntanya de Can Ribes, situada al barri de Pont Major, va començar l'any 1974. Inicialment amb una pedrera, que anys més tard es va ampliar amb una planta de tractament asfàltic i una altra de formigó.
L'informe jurídic se centra a analitzar el Pla Especial que Construccions Rubau SA -qui explota l'activitat- ha presentat a l'Ajuntament de Girona. En aquest document, que ha de girar al voltant de com es restaura el paratge, s'hi fa constar que les dues plantes estan legalitzades i disposen de les llicències pertinents.
L'informe intern, però, conclou que això no és així. Per analitzar-ho, porta a terme una autèntica tasca d'arqueologia jurídica, remuntant-se fins als inicis de la pedrera i analitzant totes les tramitacions administratives que s'han dut a terme durant aquestes dècades per analitzar si les plantes de formigó i aglomerat asfàltic tenen cobertura legal.
D'entrada, el document ja deixa clar que el Pla Especial no és la via per "validar o reconèixer" les dues instal·lacions. Perquè el seu objectiu, precisament, és "establir les condicions per garantir la restauració ambiental de les àrees afectades per les activitats extractives que disposin de llicència". I en cap cas, subratlla, Construccions Rubau pot servir-se del Pla Especial per "adaptar-lo a la realitat de les edificacions, construccions i activitats existents".
Per això, l'informe jurídic fa una esmena a la totalitat del Pla Especial i subratlla que s'ha de reescriure de cap i nou. "Es considera necessària una reformulació integral del document que hauria d'eliminar totes les referències en què es faci constar que aquestes activitats es troben legalitzades", subratlla.
A partir d'aquest punt, l'informe intern se centra a analitzar els diferents tràmits administratius fets al llarg dels anys en relació amb les plantes d'asfalt i de formigó. En recull, entre d'altres, del 1974, el 1990, el 2006, el 2007 i el 2010 (referents a permisos, obtenció de llicències ambientals, convenis entre empresa i consistori o certificats de compatibilitat urbanística).
Sense títol habilitant
Després d'estudiar tots els documents amb detall, l'informe jurídic subratlla que "la planta d'aglomerat asfàltic i la de formigó no disposarien del títol habilitant necessari per al seu exercici". És a dir, que no estan legalitzades. Però a més, l'informe també conclou que l'activitat xoca de ple amb el lloc on està instal·lada, perquè la muntanya de Can Ribes forma part del massís de les Gavarres.
"Els usos que desenvolupen han estat incompatibles amb el règim urbanístic i de protecció aplicable a l'àmbit de les Gavarres", afirma. De fet, l'informe jurídic recull una proposta de resolució d'Alcaldia del desembre del 2010 que ja informava desfavorablement sobre la tramitació de les llicències ambientals de les dues plantes. Precisament, per "incompatibilitat amb l'espai d'interès natural" del massís.
Aquí, Construccions Rubau va presentar-hi al·legacions demanant que s'aturés el procediment fins que presentés el Pla Especial. El consistori va estimar-les parcialment, va deixar en suspens la tramitació de les llicències i va donar a l'empresa un termini de mig any, prorrogable, perquè tramités l'aprovació del pla. Tot i això, també va advertir-li que havia de "mantenir tancada i sense activitat la planta nova d'aglomerat asfàltic que ja es troba construïda", perquè sinó es podria enfrontar a sancions o, fins i tot, a la clausura de la instal·lació.
A partir d'aquí, l'informe jurídic sí que constata que l'Ajuntament de Girona hauria hagut d'emetre una segona resolució. Però que aquest document sobre les llicències ambientals no consta enlloc. A més, creu que Construccions Rubau no pot al·legar silenci administratiu a l'hora d'interpretar que, com que el consistori no va respondre, les llicències es van atorgar de facto. Aquí, l'informe intern recull jurisprudència del Suprem i apunta que "no es pot obtenir una autorització per silenci administratiu si no és conforme a l'ordenament jurídic urbanístic".
Seriosos dubtes jurídics
En conseqüència, el document intern de l'Ajuntament de Girona informa desfavorablement sobre el Pla Especial. I adverteix que intentar "obtenir la compatibilitat urbanística" de les dues plantes a través d'una via alternativa, incloent-les dins l'activitat de la pedrera, genera seriosos dubtes jurídics. Aquesta fórmula, coneguda com a Projecte d'Actuació Específica (PAE) és precisament la que va fer servir una empresa extractiva de Terrassa, i que una sentència del TSJC de l'any 2024 va tombar.
En aquell cas, el tribunal va considerar que les plantes de formigó i aglomerat asfàltic eren "instal·lacions industrials destinades a l'elaboració d'un producte" i que no podien assimilar-se "a l'activitat extractiva ni a les operacions de primera extracció". L'informe subratlla que aquest antecedent jurídic és una "limitació molt significativa" i que, tot i que la via del PAE "no pot descartar-se en abstracte", sí que és una dificultat "objectiva" perquè la Generalitat l'avali.
Eventual clausura
És a partir d'aquest punt on l'informe jurídic obre la porta a cessar l'activitat i clausurar tant la planta de formigó com la d'asfalt que Construccions Rubau SA té a Pont Major. També, comprovant si les dues instal·lacions es van aixecar al lloc on inicialment figuraven sobre plànol quan se'n van demanar els primers permisos.
"Cal iniciar els procediments corresponents de protecció de la legalitat urbanística", recull l'informe. I subratlla: "I si s'escau, adoptar les mesures de restabliment de la legalitat que corresponguin, en relació amb l'exercici d'usos i activitats incompatibles amb el règim urbanístic del sòl no urbanitzable".
El tinent d'alcaldia de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font, ha subratllat que l'equip de govern actuarà en conseqüència. "Veient aquest informe, des de l'Ajuntament prendrem les mesures necessàries per garantir la legalitat urbanística i, també, que totes les activitats tinguin l'autorització ambiental pertinent", ha afirmat.
