Ja fa tres mesos que es coneixen. Suficient a la seva edat. El seu fill no ho entén. I què vol entendre? Com és que ha sortit tan poruc? Influència de la mare, pobre Maria, al cel sia. Un nen obedient, un noi sense ambicions i ara un home desdibuixat i gris. Sí, potser una mica com ell. No tota la culpa la té la mare. Ell també ha donat un exemple ben pobre. Ha fet el que li han dit que calia fer: Ha treballat, ha pujat una família, ha viscut per una dona acomplexada i difícil. Quan es va posar malalta s’hi va abocar de totes totes. L’estimava? Sí, per inercia. Estima al seu fill? Sí, per tradició. Mai havia sentit el que sent en aquests moments. Ha trobat a la dona de la seva vida. S’han trobat. Quan li explica al seu fill que marxa de casa, que ha conegut una dona, que no pateixi, nota com s’esquinça la grisor que ha regnat durant massa temps. El fill se’l mira amb la boca poc closa, posat de babau. Una dona? Papa, tens 70 anys! Cisco, tu sembles més vell que jo.

Avui el fill agafa el tren, s’ha afaitat i mudat. Surt de la ciutat. Ha trucat per telèfon i ha quedat. Als seus 47 anys ha decidit que parlarà ben clar a la dona que ha estimat calladament tota la vida. Cada dia m’assemblo més al Papa, pensa. I somriu.