Que Girona és una ciutat captiva em sembla que a aquestes alçades ja no ho dubta ningú, i només cal haver assistit a qualsevol de les audiències públiques sobre el projecte ferroviari, especialment la tercera, per adonar-se d'una manera cruel, descarnada, descoratjadora que qui mana, fa i desfà, és l'Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, altrament conegut com Adif, que és el mateix que dir el ministeri espanyol de Fomento. Han estat audiències en què la majoria dels representants del govern, per descomptat, i dels grups polítics presents a l'Ajuntament han fet un paperot ben galdós. En aquesta tercera, a més, no hi havia cap representant d'Adif, una mostra més de l'absoluta manca de respecte d'aquest ens envers els veïns d'aquesta ciutat.
És enervant comprovar com el discurs de CiU, del PP i del PSC, i el dels veïns del barri de Sant Narcís anaven per vies paral·leles, mai més ben dit. Paradoxalment, quanta més representació té un partit polític, més s'allunya el seu discurs de la gent, i a la inversa. Només ICV i la CUP trobaven els punts de contacte, els nexes tant necessaris per tal que els veïns sentissin que eren mínimament escoltats i, sobretot, compresos. Les preocupacions de la gent que viu a la zona, que dóna una vegada i una altra un bany de realitat als polítics que ens governen, no són precisament foteses.
A la pèrdua de qualitat de vida d'aquests darrers anys pels efectes d'una obra faraònica i innecessària, i a la reducció de valor manifesta dels seus domicilis pel fet d'estar situats on són, s'hi afegeix també el temor pels efectes perniciosos que per a la seva salut poden provocar l'existència de les rampes del sarcòfag intermodal, per les quals està prevista la sortida dels autobusos de la cavorca del TAV, amb l'acumulació de gasos tòxics que això comporta. El més greu de tot és que, quan els veïns exposen aquestes inquietuds en les audiències -aquesta i la de l'excés de sorolls-, amb mesuraments, amb dades, se'ls acusa d'alarmistes.
Adif diu que no hi ha diners per fer l'obra tal i com estava projectada, però bé n'inverteix a cabassats en altres contrades. Adif incompleix acord rere acord. L'impacte en superfície havia de ser gairebé imperceptible, però "la llosa", que molt encertadament algun veí va batejar com "la làpida", ja comença a fer de suport de nombroses construccions, i no pas petites. La nova estació intermodal havia d'acollir també la del tren convencional, per poder eliminar el viaducte, i finalment, no ho farà. Tots els incompliments, que han estat molts, s'han succeït comptant amb la passivitat municipal. Com ara la prohibició de fer treballs nocturns. Adif s'hi va comprometre, però tan aviat com va poder va trencar el compromís, amb la connivència de l'alcaldia. Només així s'explica que, quan els veïns avisen la policia municipal en detectar treballs nocturns, l'autoritat municipal no decreti la paralització immediata de les obres, traslladant al lloc tots els efectius de la policia necessaris per fer-ho possible. Han anunciat que s'han obert expedients i que hi haurà sancions, però els precedents recomanen prendre l'actitud de Sant Tomàs.
En tot cas, si n'hi hagués, l'import de les sancions s'ha de dedicar exclusivament per compensar d'alguna manera a tots els damnificats directes d'aquest desfici megalòman del diputat Jordi de Juan (PP) en el seu dia, i d'un ministre tant sinistre com el popular Álvarez-Cascos, dignament substituït per algú tan incompetent com la socialista Maleni Álvarez, substituïda per una altra catàstrofe com la popular Ana Pastor. Però a més, Girona és captiva de la seva secular insolidaritat, de la indiferència de gran part dels seus habitants respecte el patiment de part de la seva ciutadania. Els gironins haurien d'entendre d'una vegada que això no és un problema exclusiu dels veïns del barri de Sant Narcís, sinó que és un problema de tots.
Aquell barri, possiblement un dels pocs de la ciutat en què la mesura de les coses encara és humana, ha de deixar de ser "un darrere" -novament una expressió dels veïns-, que ho ha estat més que mai des de la dolorosa desaparició del Parc Central, i relligar-lo a la trama urbana. Cal acompanyar els veïns, escoltar-los i oferir-los suport en totes aquelles accions de pressió que duguin a terme per obligar el consistori i Adif a complir els seus compromisos. Sí que es pot!
És enervant comprovar com el discurs de CiU, del PP i del PSC, i el dels veïns del barri de Sant Narcís anaven per vies paral·leles, mai més ben dit. Paradoxalment, quanta més representació té un partit polític, més s'allunya el seu discurs de la gent, i a la inversa. Només ICV i la CUP trobaven els punts de contacte, els nexes tant necessaris per tal que els veïns sentissin que eren mínimament escoltats i, sobretot, compresos. Les preocupacions de la gent que viu a la zona, que dóna una vegada i una altra un bany de realitat als polítics que ens governen, no són precisament foteses.
A la pèrdua de qualitat de vida d'aquests darrers anys pels efectes d'una obra faraònica i innecessària, i a la reducció de valor manifesta dels seus domicilis pel fet d'estar situats on són, s'hi afegeix també el temor pels efectes perniciosos que per a la seva salut poden provocar l'existència de les rampes del sarcòfag intermodal, per les quals està prevista la sortida dels autobusos de la cavorca del TAV, amb l'acumulació de gasos tòxics que això comporta. El més greu de tot és que, quan els veïns exposen aquestes inquietuds en les audiències -aquesta i la de l'excés de sorolls-, amb mesuraments, amb dades, se'ls acusa d'alarmistes.
Adif diu que no hi ha diners per fer l'obra tal i com estava projectada, però bé n'inverteix a cabassats en altres contrades. Adif incompleix acord rere acord. L'impacte en superfície havia de ser gairebé imperceptible, però "la llosa", que molt encertadament algun veí va batejar com "la làpida", ja comença a fer de suport de nombroses construccions, i no pas petites. La nova estació intermodal havia d'acollir també la del tren convencional, per poder eliminar el viaducte, i finalment, no ho farà. Tots els incompliments, que han estat molts, s'han succeït comptant amb la passivitat municipal. Com ara la prohibició de fer treballs nocturns. Adif s'hi va comprometre, però tan aviat com va poder va trencar el compromís, amb la connivència de l'alcaldia. Només així s'explica que, quan els veïns avisen la policia municipal en detectar treballs nocturns, l'autoritat municipal no decreti la paralització immediata de les obres, traslladant al lloc tots els efectius de la policia necessaris per fer-ho possible. Han anunciat que s'han obert expedients i que hi haurà sancions, però els precedents recomanen prendre l'actitud de Sant Tomàs.
En tot cas, si n'hi hagués, l'import de les sancions s'ha de dedicar exclusivament per compensar d'alguna manera a tots els damnificats directes d'aquest desfici megalòman del diputat Jordi de Juan (PP) en el seu dia, i d'un ministre tant sinistre com el popular Álvarez-Cascos, dignament substituït per algú tan incompetent com la socialista Maleni Álvarez, substituïda per una altra catàstrofe com la popular Ana Pastor. Però a més, Girona és captiva de la seva secular insolidaritat, de la indiferència de gran part dels seus habitants respecte el patiment de part de la seva ciutadania. Els gironins haurien d'entendre d'una vegada que això no és un problema exclusiu dels veïns del barri de Sant Narcís, sinó que és un problema de tots.
Aquell barri, possiblement un dels pocs de la ciutat en què la mesura de les coses encara és humana, ha de deixar de ser "un darrere" -novament una expressió dels veïns-, que ho ha estat més que mai des de la dolorosa desaparició del Parc Central, i relligar-lo a la trama urbana. Cal acompanyar els veïns, escoltar-los i oferir-los suport en totes aquelles accions de pressió que duguin a terme per obligar el consistori i Adif a complir els seus compromisos. Sí que es pot!
