Tadeo Jones és un personatge creat per l’animador val·lisoletà Enrique Gato l’any 2001 per un projecte quasi experimental per millorar les possibilitats d’animació i dinamisme dels seus personatges. Gato va crear doncs a Tadeo basant-se, com és obvi, en Indiana Jones, l’arqueòleg més conegut del món, en quant a professió, i sobretot al superheroi més conegut del país, el Superlópez de Jan (Gato també en va fer un curtmetratge deliciós) per donar-li forma, caràcter i estil al personatge. A raó d’això va néixer la seva primera aventura curta Tadeo Jones (n’hi ha una seqüela, Tadeo Jones y el sótano maldito), el que a dia d’avui és el curtmetratge d’animació més premiat en la història del país (dos Goya inclosos). Els que portem uns quants anys immersos en el món del curtmetratge, respectem i coneixem de sobres al gran Tadeo Jones, i el seu salt al llargmetratge era un ‘runrun’ esperat i lògic, que potser s’ha demorat massa en el temps.
Com era d’esperar, Les aventures de Tadeo Jones (el gironí Edmon Roch n’és un dels seus productors) és un producte destinat a un públic familiar, i molt malament s’havien de fer les coses perquè se li negués l’èxit (nº 1 a taquilla el primer cap de setmana, superant fins i tot al propi Abraham Lincoln: cazador de vampiros). Gato, que com és evident ha millorat i molt la mobilitat, el disseny i sobretot el 3D de les seves primerenques animacions, agafa com a punt referencial la paròdia per engrescar als més grans. Als més petits se’ls agafa ràpid, sobretot amb aquesta explosió de colors, moviments i simpatia que destil·len tots els seus personatges. Sembla fàcil però no ho és en absolut. Fins i tot en el seu argument hi ha lloc pel missatge i la crítica, que pot deixar tocat a més d’un; Tadeo és un paleta (?) que somia amb ser arqueòleg aventurer. Una confusió el permetrà viatjar a la ciutat perduda dels Inques, i fer-lo realitat. Missatge? Qualsevol destí és millor que aquest país (digues-li X, digues-li Y) per intentar fer realitat els teus somnis. El film aguanta força bé (potser el guió és massa previsible, un pèl flonjo, i es nota que tot està força estirat per encaixar en la durada estàndard del llargmetratge, però amb això ja estem filant molt i molt prim. Massa potser.
En resum, Les aventures de Tadeo Jones és una gran proposta de cinema d’animació fresc, entretingut i sense cap altra pretensió que fer passar una bona estona a grans i petits, cosa que a Brave, per exemple, per posar la darrera i soporífera (i en algun moment patètica) creació de la magnànima Pixar, ja li agradaria haver aconseguit. Fins i tot els doblatges estan més que decents (en especial José Mota, amb qui fa anys que tinc un problema de tolerància), i és molt d’agrair que cap dels seus personatges tingui la veu d’Iniesta, Piqué o la mare que els va arribar a parir. Potser Tadeo arrossegarà inicialment l’estigma de ‘per ser d'aquí, no està malament’, però això no és més que una mostra del clàssic i lògic escepticisme del públic de casa, escaldat amb altres intents tan infumables com El lince o Planet 51. El talent de Gato dona per molt més. I millor. Temps al temps.
El millor: les animacions, la simpatia dels personatges, i fer del tot un producte interessant per grans i petits.
El pitjor: l’allargament d’una trama que amb una hora estava tot més que explicat.
