Edgar Allan Poe, el popular escriptor d'obres cabdals de la literatura del misteri i el terror com El Corb, Els crims del carrer Morgue, o El pou i el pèndol, va morir en estranyíssimes circumstàncies. Alguns diuen que víctima de delirium tremens, altres degut a la diabetis i a deficiències enzimàtiques vàries, i fins i tot hi ha qui assegura que malalt de ràbia. Sigui com sigui, l'escriptor d’origen irlandès nascut a Boston l'any 1809, va dur una vida fosca estretament lligada a l’alcoholisme, a estats depressius crònics, i a una inseguretat personal i professional que va saber canalitzar, això sí, donant forma a una excelsa obra literària repleta de contes i poemes foscos per igual (Annabel Lee, el seu últim poema, un cant a l'amor per sobre de la mort, és una autèntica joia romàntica). Kafka, Lovecraft i Borges, són alguns dels incontables autors influïts a posteriori per la seva macabra ploma.
Per tot això, els fans de la literatura Poe esperàvem amb cert recel aquest film, El enigma del cuervo (The Raven). Cert és que el cinema i la televisió han adaptat sobradament i regularment obres seves, amb més o menys encert, però el fet de introduir al propi Poe com a protagonista del film era quelcom més arriscat. El nom de Cusack, un dels actors més solvents i polièdrics actualment, lligat des de l'inici al projecte, feia preveure, però, un biopic seriós, interessant i sobretot necessari. Res de tot això.
El film agafa només els dies previs a la mort de l'escriptor per presentar-nos una trama policíaca a l'ús, un thriller que recorda sense massa esforços a èxits comercials passats, i no tant, com Seven, From Hell o el Sherlock Holmes de Guy Ritchie, i que l'única cosa que absorbeix del veritable Poe és el modus operandi de l'assassí de la funció, fan malaltís de la seva obra, que executa a les seves víctimes seguint al detall algunes de les seves més macabres creacions. En aquest sentit, Poe es transforma en una mena de Sherlock amb certs tocs de Jessica Fletcher o Richard Castle, per recordar en aquest sentit a la ja clàssica per televisiva figura d'escriptor de novel·les de misteri que ajuda a la policia a resoldre casos complicats, es a dir, aquí, a destapar la identitat del seu sinistre admirador, captor també de la seva encisadora promesa.
Tot i l'embranzida inicial, l'acurada ambientació gòtica, els obvis homenatges a l'univers Poe, l'escot d'Alice Eve, i el carisma d'un sempre correcte John Cusack, el film no pot evitar caure en la més pueril previsibilitat, i en un diàlegs que en ocasions voregen el ridícul. En resum, una idea força enginyosa excessivament subordinada a la impersonal realització de James McTeigue, el celebrat director de V de Vendetta, que malgrat tot es deixa veure, i que motivarà a més d'un, espero, a revisar algunes de les obres cabdals del geni de Boston.
El millor: l'escot d'Alice Eve (la promesa de Poe) i l'ambientació gòtica.
El pitjor: els diàlegs i la pueril previsibilitat de la trama.
Aquesta secció està patrocinada per:
Per tot això, els fans de la literatura Poe esperàvem amb cert recel aquest film, El enigma del cuervo (The Raven). Cert és que el cinema i la televisió han adaptat sobradament i regularment obres seves, amb més o menys encert, però el fet de introduir al propi Poe com a protagonista del film era quelcom més arriscat. El nom de Cusack, un dels actors més solvents i polièdrics actualment, lligat des de l'inici al projecte, feia preveure, però, un biopic seriós, interessant i sobretot necessari. Res de tot això.
El film agafa només els dies previs a la mort de l'escriptor per presentar-nos una trama policíaca a l'ús, un thriller que recorda sense massa esforços a èxits comercials passats, i no tant, com Seven, From Hell o el Sherlock Holmes de Guy Ritchie, i que l'única cosa que absorbeix del veritable Poe és el modus operandi de l'assassí de la funció, fan malaltís de la seva obra, que executa a les seves víctimes seguint al detall algunes de les seves més macabres creacions. En aquest sentit, Poe es transforma en una mena de Sherlock amb certs tocs de Jessica Fletcher o Richard Castle, per recordar en aquest sentit a la ja clàssica per televisiva figura d'escriptor de novel·les de misteri que ajuda a la policia a resoldre casos complicats, es a dir, aquí, a destapar la identitat del seu sinistre admirador, captor també de la seva encisadora promesa.
Tot i l'embranzida inicial, l'acurada ambientació gòtica, els obvis homenatges a l'univers Poe, l'escot d'Alice Eve, i el carisma d'un sempre correcte John Cusack, el film no pot evitar caure en la més pueril previsibilitat, i en un diàlegs que en ocasions voregen el ridícul. En resum, una idea força enginyosa excessivament subordinada a la impersonal realització de James McTeigue, el celebrat director de V de Vendetta, que malgrat tot es deixa veure, i que motivarà a més d'un, espero, a revisar algunes de les obres cabdals del geni de Boston.
El millor: l'escot d'Alice Eve (la promesa de Poe) i l'ambientació gòtica.
El pitjor: els diàlegs i la pueril previsibilitat de la trama.
Aquesta secció està patrocinada per:
