El Museu Can Mario de Palafrugell (Baix Empordà) presenta Neix en l’aire la primera flor, una exposició de l’artista Anna Irina Russell comissariada per Blanca Arias, concebuda específicament per a aquest espai. La proposta converteix el museu en un organisme viu que interactua amb el públic a través d’escultures, instal·lacions, dibuixos i peces sonores que exploren la respiració com una experiència física, afectiva i política.
La mostra reuneix algunes de les principals línies de recerca desenvolupades per l’artista en els darrers anys, centrades en els llenguatges no verbals, la comunicació animal, els materials tous i inflables i les relacions d’interdependència entre els éssers vius. A partir d’aquests elements, Russell converteix l’aire en matèria escultòrica i planteja una reflexió sobre la vulnerabilitat, el contacte i les formes de convivència.
El director d’art de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, ha destacat que el projecte exemplifica la voluntat de l’entitat de donar suport a trajectòries emergents i facilitar la producció d’obres creades específicament per als seus espais expositius.
Segons la comissària, l’exposició està concebuda com un pulmó que es transforma amb cada nova entrada d’aire, convertint el museu en un espai on es fa visible la fragilitat de la respiració i on el públic pot reflexionar sobre la necessitat d’aturar-se i reconnectar amb l’entorn.
La proposta s’estructura en tres àmbits diferenciats: Inspirar, Espirar i Aspirar. El primer aborda la respiració com una experiència compartida i reflexiona sobre la vulnerabilitat i l’asfíxia; el segon se centra en les relacions entre els cossos i la transformació que comporta la convivència; mentre que el tercer obre un espai dedicat a la imaginació i a noves formes de vida més sensibles i interdependents.
Entre les peces destacades hi ha Com unes ganes de respirar molt (2026), formada per dues estructures que evoquen uns pulmons i que reflexionen sobre la respiració com un privilegi condicionat per factors socials i polítics. També sobresurt Soplo (2023), inspirada en mecanismes de defensa presents en diverses espècies animals, i Tangram (2023), una instal·lació que explora el buit, el descans i la necessitat de crear espais per sostenir la vida.
L’exposició també manté un diàleg amb la tradició escultòrica a través de materials vinculats històricament a l’àmbit domèstic, com els teixits, el cotó cru o el grafit. Les costures, els plecs i les marques del procés de producció es mantenen visibles i formen part de l’obra, reivindicant una pràctica artística vinculada als límits materials i corporals.
El recorregut conclou amb Un sospir, un espai dedicat als dibuixos de Joana Torres, àvia de l’artista. Aquesta intervenció introdueix l’única presència cromàtica de la mostra i proposa una reflexió sobre la memòria familiar, les genealogies afectives i la transmissió de sensibilitats creatives entre generacions.
Anna Irina Russell (Arenys de Mar, 1993) treballa entre l’escultura, la instal·lació, el so i la mediació artística. Formada en Belles Arts i Art Sonor a la Universitat de Barcelona, ha exposat recentment en espais com Tabakalera, Bombon Projects, la Fundació Joan Miró, el MACBA, el CCCB o La Casa Encendida. Actualment és resident a La Escocesa i el 2025 va rebre el premi Because of Many Suns de la Col·lecció Taurisano.
