'Project X', tetes, culs, festa i explosions

Tetes, culs, festa i explosions. Molts diuen que amb això n’hi ha prou per fer una bona pel·lícula. Project X és la prova evident de que no, que amb això només no n’hi ha prou, no mentre el cinema es fonamenti en la capacitat d’atrapar i emocionar explicant històries. Si és amb tetes, culs, festa i explosions, millor, que consti, però no subordinant-ne la història a una mera exhibició sense sentit d’aquests. Jo sóc de la generació de Desmadre a la americana, Porky’s, Los incorregibles Albóndigas, La Revancha de los novatos, i un llarg etcètera més de comèdies d’estudiants universitaris o pre-universitaris sortides directament al videoclub, on el motor de la història eren sempre el sexe i follar, i una mica l’amor. Un subgènere de la comèdia que ha deixat molt poc marge de millora, i que va acabar-se d’explotar amb Van Wilder: Animal Party i la saga American Pie (el darrer capítol també en cartellera), possiblement els dos últims grans títols que recordo.

Tres joves nerds, moguts per les ànsies genuïnament adolescents de sexe i popularitat, són filmats per un amic gòtic durant les hores prèvies a la macrofesta d’aniversari que un d’ells munta a la casa dels pares de l’homenatjat. La cosa, com era d‘esperar, es complica en excés quan la festa comença. Amb aquesta senzilla premissa argumental, Todd Phillips, el creador de la sobrevaloradíssima Resacón en Las Vegas, un dels guru de l'actual comèdia americana, aporta en qualitat de productor un nou títol al subgènere. Tant ell com el realitzador, el desconegut Nima Nourizadeh, sabedors de la impossibilitat de donar forma a un film fresc i divertit basant-se només en l’escriptura, afronten el repte des del format, concretament des del (fals) documental, seguint l’estela de films com Chronicle i d’infinitat de realities televisius per adolescents de la MTV, i sobretot imitant descaradament la pseudo-realització dels vídeos domèstics de les desfasades festes americanes d’estudiants, que inunden les no menys incomptables pàgines porno d’Internet sota el lema ‘Real teens party‘. El problema aquí és que el film, en el seu obvi afany de voler ser una frívola bretolada, s’oblida completament de l’humor, i acaba esdevenint una previsible successió de tetes, culs, festa i explosions que no aporta absolutament res, i deixa a l’aire el que realment podria haver estat: un interessant retrat de l’estúpida adolescència americana. Això sí, el film farà les delícies tant dels menys exigents com dels qui desconeixen tots aquells títols amunt mencionats, que sí han fet gran i entranyable la coneguda com a ‘nova comèdia americana’, i que casualment enguany el Festival de Cinema de Sant Sebastià homenatja amb el cicle Very Fanny Things. Si no teniu ganes de veure Project X, tranquils, avui s'estrenen moltes altres pel·lícules que també podeu anar a veure als Albèniz.

 El millor: tetes, culs, festa i explosions.

El pitjor: la resta.

Aquesta secció està patrocinada per: