Dimarts al migdia coneixíem la notícia de la creació del Pacte Gironí pel Dret a Decidir, i ens l’anunciava en roda de premsa l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, acompanyat de l’exalcalde i exconseller Joaquim Nadal. La presència de Nadal en la roda de premsa ens l’explicaven tot seguit els mateixos interlocutors: l’encara dirigent socialista seria l’encarregat d’encapçalar aquest pacte i una anomenada taula ciutadana que articuli aquest procés a la ciutat de Girona.
Tot seguit es va obrir als mitjans de comunicació i a les xarxes socials un intens debat sobre la figura de Joaquim Nadal i la seva nova responsabilitat dins el procés favorable al dret a decidir al nostre país. La valoració que en vam fer, des de l’executiva comarcal del Gironès de Reagrupament, va ser favorable, tant pel que fa a la primera notícia, la creació del Pacte Gironí pel Dret a Decidir –en el qual volem ser presents–, com a la segona, que en aquesta primera fase l’impulsi Joaquim Nadal, malgrat que aquesta segona opinió pugui sorprendre a alguns.
Intentaré explicar-me. Si la tria l’haguéssim hagut de fer nosaltres, segurament hauríem pensat en una persona d’un perfil diferent al de Nadal, un personatge que, almenys fins fa poc, estava bastant allunyat de les nostres idees polítiques; nosaltres segurament hauríem optat per un independentista històric, per algú que hagués estat un habitual en els actes a favor de la sobirania de la nació catalana, per un “dels nostres”. Per altra banda, si ens haguessin preguntat abans sobre el procediment pel qual s’ha “nomenat” el senyor Nadal perquè lideri tot això, també ens hi hauríem definit en contra. No ens sembla bé que un matí, de sorpresa, sense consultar les persones, formacions, entitats... que en teoria han de participar en aquest Pacte Gironí pel Dret a Decidir, el senyor Puigdemont anunciï en roda de premsa que ja ha triat, ell, qui ha d’encapçalar tot el tema. D’això nosaltres en diem començar la casa per la teulada, francament.
No obstant això, per què des de Reagrupament Gironès hem anunciat que ens sembla bé que el senyor Nadal hi sigui i que en bona part en sigui protagonista? Doncs molt senzill, perquè en aquest moment del procés cap a l’estat propi tot allò que sumi forces al bloc sobiranista, tot allò que eixampli la majoria social a favor del dret a decidir, tot allò que resti suports als enemics al dret a l’autodeterminació de Catalunya és bo, ajuda a fer avançar el procés. I no hi ha cap dubte que Joaquim Nadal, a Girona, suma. Aquesta és la realitat, això és el que compta ara, i no visions més de caire partidista.
I una altra cosa, tot allò que serveixi per sacsejar un PSC en tensió, per fer que molts socialistes, que des de sempre han defensat que el poble català té dret a triar en llibertat i en democràcia quin ha de ser el seu futur, se sumin al procés; tot allò que ajudi a crear contradiccions internes al si d’un partit al qual l’actual direcció està portant de manera suïcida a fer un front comú espanyolista amb el PP i Ciudadanos; tot allò que, en definitiva, faci que els socialistes catalanistes deixin de legitimar un Estat espanyol cada cop més centralista i uniformitzador per posar-se al servei de la voluntat majoritària del poble català... serà bo, serà positiu per al futur Estat català que hem de construir junts, que hem de construir plegats.
Quan arribi el moment, ja decidirem entre tots, els que vulguem formar part d’aquest Pacte Gironí pel Dret a Decidir, qui ha de ser-ne el portaveu, quines han de ser les seves cares visibles. Ara tan sols hem de procurar que sigui el més ampli possible, que tothom qui vulgui hi sigui representat i que el veritable protagonisme el tingui la societat civil gironina, el seu teixit associatiu, més que no pas els partits de sempre. Mentrestant, tan sols em resta donar a Joaquim Nadal la benvinguda i lamentar que, com tants altres, en el seu dia, quan exercia responsabilitats públiques, no defensés amb el mateix entusiasme que ho fa ara el dret a decidir del poble de Catalunya. Més val tard que mai...
Tot seguit es va obrir als mitjans de comunicació i a les xarxes socials un intens debat sobre la figura de Joaquim Nadal i la seva nova responsabilitat dins el procés favorable al dret a decidir al nostre país. La valoració que en vam fer, des de l’executiva comarcal del Gironès de Reagrupament, va ser favorable, tant pel que fa a la primera notícia, la creació del Pacte Gironí pel Dret a Decidir –en el qual volem ser presents–, com a la segona, que en aquesta primera fase l’impulsi Joaquim Nadal, malgrat que aquesta segona opinió pugui sorprendre a alguns.
Intentaré explicar-me. Si la tria l’haguéssim hagut de fer nosaltres, segurament hauríem pensat en una persona d’un perfil diferent al de Nadal, un personatge que, almenys fins fa poc, estava bastant allunyat de les nostres idees polítiques; nosaltres segurament hauríem optat per un independentista històric, per algú que hagués estat un habitual en els actes a favor de la sobirania de la nació catalana, per un “dels nostres”. Per altra banda, si ens haguessin preguntat abans sobre el procediment pel qual s’ha “nomenat” el senyor Nadal perquè lideri tot això, també ens hi hauríem definit en contra. No ens sembla bé que un matí, de sorpresa, sense consultar les persones, formacions, entitats... que en teoria han de participar en aquest Pacte Gironí pel Dret a Decidir, el senyor Puigdemont anunciï en roda de premsa que ja ha triat, ell, qui ha d’encapçalar tot el tema. D’això nosaltres en diem començar la casa per la teulada, francament.
No obstant això, per què des de Reagrupament Gironès hem anunciat que ens sembla bé que el senyor Nadal hi sigui i que en bona part en sigui protagonista? Doncs molt senzill, perquè en aquest moment del procés cap a l’estat propi tot allò que sumi forces al bloc sobiranista, tot allò que eixampli la majoria social a favor del dret a decidir, tot allò que resti suports als enemics al dret a l’autodeterminació de Catalunya és bo, ajuda a fer avançar el procés. I no hi ha cap dubte que Joaquim Nadal, a Girona, suma. Aquesta és la realitat, això és el que compta ara, i no visions més de caire partidista.
I una altra cosa, tot allò que serveixi per sacsejar un PSC en tensió, per fer que molts socialistes, que des de sempre han defensat que el poble català té dret a triar en llibertat i en democràcia quin ha de ser el seu futur, se sumin al procés; tot allò que ajudi a crear contradiccions internes al si d’un partit al qual l’actual direcció està portant de manera suïcida a fer un front comú espanyolista amb el PP i Ciudadanos; tot allò que, en definitiva, faci que els socialistes catalanistes deixin de legitimar un Estat espanyol cada cop més centralista i uniformitzador per posar-se al servei de la voluntat majoritària del poble català... serà bo, serà positiu per al futur Estat català que hem de construir junts, que hem de construir plegats.
Quan arribi el moment, ja decidirem entre tots, els que vulguem formar part d’aquest Pacte Gironí pel Dret a Decidir, qui ha de ser-ne el portaveu, quines han de ser les seves cares visibles. Ara tan sols hem de procurar que sigui el més ampli possible, que tothom qui vulgui hi sigui representat i que el veritable protagonisme el tingui la societat civil gironina, el seu teixit associatiu, més que no pas els partits de sempre. Mentrestant, tan sols em resta donar a Joaquim Nadal la benvinguda i lamentar que, com tants altres, en el seu dia, quan exercia responsabilitats públiques, no defensés amb el mateix entusiasme que ho fa ara el dret a decidir del poble de Catalunya. Més val tard que mai...
