Fa pocs dies apareixia en un diari digital la notícia que la patronal gironina FOEG assistiria a l’acte que el 14 de febrer Foment del Treball ha organitzat a Barcelona amb el lema “Anem per feina”. Una decisió una mica sorprenent per, com a mínim, dos motius. El primer, que aquesta adhesió es feia pública just quan diverses institucions i associacions empresarials –la Cambra de Comerç de Barcelona, la Pimec, la Cecot, els joves empresaris...– havien anunciat que no assistirien a l’acte impulsat per Gay de Montellà, o com a mínim hi havien marcat distàncies, perquè no estaven d’acord amb les connotacions polítiques que tenia. Això justament va comportar que un esdeveniment que en principi havia de fer que el Palau de Congressos s’omplís de gom a gom es convertís en una trobada de petit format a la seu de Foment. I el segon, que alguns encara tenim en la memòria que, l’octubre del 2012, la FOEG va anunciar que donava suport al dret a decidir de Catalunya i que es posava “a disposició del president Mas” en aquest procés. Doncs bé, què ha canviat en aquests pocs mesos perquè la patronal gironina hagi passat de defensar la transició nacional cap a l’estat propi a arrenglerar-se al costat de l’oligarquia més espanyolista i antisobiranista?
Deia fa pocs dies el president de la FOEG, Ernest Plana, que “com que la societat està revoltada i desencantada amb la política, s’ha fet una lectura errònia de les intencions de Foment”. Doncs bé només deu ser ell qui no hi ha vist aquesta intencionalitat política en la convocatòria de Gay de Montellà, perquè la resta de la gent, i els primers les organitzacions empresarials que s’han anat desvinculant d’aquell aquelarre antiindependentista, han arribat a la conclusió precisament que l’acte estava ultrapolititzat, sobretot arran de les declaracions del president de Foment a favor del “pacte fiscal” –és a dir, de qualsevol acord miserable que serveixi d’excusa per posar fre a la reivindicació de l’estat propi– i contra el procés sobiranista.
Potser l’explicació de fons d’aquest suport del president de la patronal gironina a Foment la podem trobar en alguns detalls de les seves afirmacions, en què fa constants referències a Espanya, com quan diu que “la patronal (Foment) és prou gran i important per representar els empresaris de Catalunya i fins i tot d’Espanya” o quan esmenta que “Des del primer moment, Gay de Montellà volia fer un acte estrictament empresarial, per aixecar el país de la tristesa econòmica que viu, i ajudar no només Catalunya sinó Espanya, amb idees perquè vagi endavant el país”. Per cert, a quin “país” es deu referir el senyor Plana en la seva última afirmació?, al que mira de sobreviure malgrat que cada any li roben més de 16.000 milions d’euros, al que està condemnat a tenir unes infraestructures tercermundistes per la manca d’inversió de l’Estat, o a aquell que viu a costa dels impostos que paguem els catalans, un 43% dels quals no repercuteixen en benefici dels ciutadans de Catalunya? Aquesta Espanya és la que vol salvar el president dels empresaris gironins, i aquests hi estan d’acord?, tots? Perquè aquesta és una altra qüestió, quan el senyor Plana feia aquestes rotundes afirmacions, les feia a títol personal o en representació dels empresaris associats a la FOEG? Els va consultar? En tinc seriosos dubtes pel que alguns m’han manifestat.
Perquè, si no, no entenc com aquesta mateixa patronal pot dir ara tot això a favor de Foment i d’un acte (de fe) espanyolitzador i antisobiranista quan, el 18 d’octubre del 2012, es va publicar en un diari gironí que la FOEG, segons afirmava el seu secretari general llavors, el senyor David Hugas, es posava “al costat de la societat civil i a disposició del president de la Generalitat” i marcava diferències amb Foment del Treball. En aquest cas sí que en la informació s’aclaria que era la junta rectora de la patronal la que havia arribat “a aquest acord unànime per posar les empreses gironines al costat de la societat civil i a disposició del president de la Generalitat, Artur Mas”. David Hugas, en aquella notícia reconeixia que hi havia inquietud entre l’empresariat de les nostres comarques, però hi afegia que “la fermesa de l’empresa i de la societat civil gironines passa per davant d’aquestes incerteses i, per tant, l'empresari de Girona no té por del futur”. Per concloure tot seguit dient: “Prenem les nostres pròpies decisions. Estem confederats. Tenim veu i així ho va voler manifestar la nostra junta rectora”, en una clara referència al fet que la FOEG formés part de Foment del Treball, i que aquesta encara no s'hagués pronunciat obertament sobre això, com evidentment no va fer, perquè Foment del Treball sempre ha estat en contra del procés cap a l’estat propi que el poble de Catalunya i les institucions catalanes han posat en marxa.
Veient les dues posicions, des del meu punt de vista antagòniques, que ha defensat la FOEG sobre aquest tema en només quatre mesos de diferència, crec que és urgent que la patronal gironina es defineixi en relació amb el dret a decidir i aclareixi si el que va dir fa pocs dies el seu president a favor de Foment del Treball i de la convocatòria d’un acte que forma part de la seva croada antisobiranista i favorable als interessos d’una oligarquia catalanoespanyola oposada al sentiment majoritari del poble de Catalunya, posat de manifest en les últimes eleccions, van ser fetes a títol personal o en representació de totes les empreses associades. I un últim consell, recomanaria que la junta de la FOEG es posés en contacte amb el Cercle Català de Negocis –CCN– perquè aquesta entitat els informes a bastament dels avantatges que per al nostre país, també per als empresaris, tindria disposar d’un estat propi i treure’ns Espanya del damunt. De res.
Deia fa pocs dies el president de la FOEG, Ernest Plana, que “com que la societat està revoltada i desencantada amb la política, s’ha fet una lectura errònia de les intencions de Foment”. Doncs bé només deu ser ell qui no hi ha vist aquesta intencionalitat política en la convocatòria de Gay de Montellà, perquè la resta de la gent, i els primers les organitzacions empresarials que s’han anat desvinculant d’aquell aquelarre antiindependentista, han arribat a la conclusió precisament que l’acte estava ultrapolititzat, sobretot arran de les declaracions del president de Foment a favor del “pacte fiscal” –és a dir, de qualsevol acord miserable que serveixi d’excusa per posar fre a la reivindicació de l’estat propi– i contra el procés sobiranista.
Potser l’explicació de fons d’aquest suport del president de la patronal gironina a Foment la podem trobar en alguns detalls de les seves afirmacions, en què fa constants referències a Espanya, com quan diu que “la patronal (Foment) és prou gran i important per representar els empresaris de Catalunya i fins i tot d’Espanya” o quan esmenta que “Des del primer moment, Gay de Montellà volia fer un acte estrictament empresarial, per aixecar el país de la tristesa econòmica que viu, i ajudar no només Catalunya sinó Espanya, amb idees perquè vagi endavant el país”. Per cert, a quin “país” es deu referir el senyor Plana en la seva última afirmació?, al que mira de sobreviure malgrat que cada any li roben més de 16.000 milions d’euros, al que està condemnat a tenir unes infraestructures tercermundistes per la manca d’inversió de l’Estat, o a aquell que viu a costa dels impostos que paguem els catalans, un 43% dels quals no repercuteixen en benefici dels ciutadans de Catalunya? Aquesta Espanya és la que vol salvar el president dels empresaris gironins, i aquests hi estan d’acord?, tots? Perquè aquesta és una altra qüestió, quan el senyor Plana feia aquestes rotundes afirmacions, les feia a títol personal o en representació dels empresaris associats a la FOEG? Els va consultar? En tinc seriosos dubtes pel que alguns m’han manifestat.
Perquè, si no, no entenc com aquesta mateixa patronal pot dir ara tot això a favor de Foment i d’un acte (de fe) espanyolitzador i antisobiranista quan, el 18 d’octubre del 2012, es va publicar en un diari gironí que la FOEG, segons afirmava el seu secretari general llavors, el senyor David Hugas, es posava “al costat de la societat civil i a disposició del president de la Generalitat” i marcava diferències amb Foment del Treball. En aquest cas sí que en la informació s’aclaria que era la junta rectora de la patronal la que havia arribat “a aquest acord unànime per posar les empreses gironines al costat de la societat civil i a disposició del president de la Generalitat, Artur Mas”. David Hugas, en aquella notícia reconeixia que hi havia inquietud entre l’empresariat de les nostres comarques, però hi afegia que “la fermesa de l’empresa i de la societat civil gironines passa per davant d’aquestes incerteses i, per tant, l'empresari de Girona no té por del futur”. Per concloure tot seguit dient: “Prenem les nostres pròpies decisions. Estem confederats. Tenim veu i així ho va voler manifestar la nostra junta rectora”, en una clara referència al fet que la FOEG formés part de Foment del Treball, i que aquesta encara no s'hagués pronunciat obertament sobre això, com evidentment no va fer, perquè Foment del Treball sempre ha estat en contra del procés cap a l’estat propi que el poble de Catalunya i les institucions catalanes han posat en marxa.
Veient les dues posicions, des del meu punt de vista antagòniques, que ha defensat la FOEG sobre aquest tema en només quatre mesos de diferència, crec que és urgent que la patronal gironina es defineixi en relació amb el dret a decidir i aclareixi si el que va dir fa pocs dies el seu president a favor de Foment del Treball i de la convocatòria d’un acte que forma part de la seva croada antisobiranista i favorable als interessos d’una oligarquia catalanoespanyola oposada al sentiment majoritari del poble de Catalunya, posat de manifest en les últimes eleccions, van ser fetes a títol personal o en representació de totes les empreses associades. I un últim consell, recomanaria que la junta de la FOEG es posés en contacte amb el Cercle Català de Negocis –CCN– perquè aquesta entitat els informes a bastament dels avantatges que per al nostre país, també per als empresaris, tindria disposar d’un estat propi i treure’ns Espanya del damunt. De res.
