No comparteixo les valoracions positives que s’estan fent aquests dies sobre la sentència del cas del lloguer de trens de la Diada arran de la denúncia interposada per la Delegació del Govern espanyol contra els ajuntaments de Girona i Figueres. És a dir, el fet que la resolució judicial, que a sobre anul·la la decisió municipal de noliejar els trens, “renyi” la “virreina” De Luna per haver fet un ús polític de la justícia i haver-li fet “perdre el temps” –i alhora també diners als contribuents– amb la seva denúncia, no compensa, des del meu punt de vista, la crítica que fa el tribunal espanyol a la intencionalitat que, segons el jutge, hi havia al darrere del lloguer dels trens per assistir a un “acte de caràcter supramunicipal” que va “més enllà de les competències locals”, malgrat que la llei autoritzi un ajuntament a “contractar serveis ferroviaris”.
Primera pregunta, què n’ha de fer, la justícia espanyola, de les intencions d’un ajuntament, que representa la sobirania popular en el seu territori, a l’hora d’organitzar uns serveis, que, segons la normativa vigent, té dret a realitzar? Ja em perdonareu, però això en un país normal no tindria cap sentit.
El lloguer dels trens per part de l’Ajuntament de Girona no va costar diners als ciutadans gironins, va generar un superàvit que es va destinar al Banc dels Aliments i es va fer dins de les atribucions que la legalitat atorga a un consistori per contractar uns serveis de ferrocarril. A l’hora de la valoració del fet en si, l’Ajuntament de Girona en farà una i la justícia espanyola, una altra; però aquí no s’haurien de jutjar les intencionalitats sinó els fets. La justícia “colonial” espanyola pot valorar que el fet que milers de gironins tinguin la necessitat de desplaçar-se a Barcelona un 11 de setembre a la tarda per assistir a un esdeveniment històric sigui una ximpleria nacionalista, una manera de passar la tarda d’un dia festiu o aneu a saber què. En canvi, un ajuntament pot considerar que és la seva obligació, com a primera institució de la ciutat, facilitar en la mesura de les seves possibilitats i de la seva responsabilitat que les persones que viuen en el seu municipi es puguin desplaçar amb comoditat, seguretat i a un preu econòmic fins al lloc on es desenvolupa aquell esdeveniment de transcendència històrica.
Fins i tot en el cas que es pugui considerar que la intencionalitat de l’Ajuntament era política, quin seria el problema? Quin dret té un tribunal espanyol a dir que un ajuntament només s’ha de centrar a arreglar voreres en mal estat, solucionar problemes de clavegueram o posar multes de trànsit als vehicles mal estacionats dels carrers del seu municipi i que no pot participar de la manera que cregui convenient en un procés de transició nacional que porta el país del qual aquell municipi forma part cap a un nou procés constituent? Hi hauria hagut denúncia si els trens s’haguessin contractat per portar un grup de gironins i gironines a veure un partit de la selecció espanyola? I en el cas altament improbable que n’hi hagués hagut, parlaria la justícia espanyola d’“intencionalitat política” en la seva sentència? No fem riure.
Hi insisteixo, que els tribunals espanyols intervinguin per qüestionar el procés cap a l’estat propi, censurar-lo, perseguir-lo, amenaçar-lo i boicotejar-lo només vol dir que la justícia espanyola té molt més d’espanyola que de justícia i que, per tant, estem sotmesos a un sistema judicial colonial contra el qual arribarà el moment que haurem d’aplicar el nostre dret a la desobediència civil com a ciutadans que volem ser lliures.
Hi insisteixo, que els tribunals espanyols intervinguin per qüestionar el procés cap a l’estat propi, censurar-lo, perseguir-lo, amenaçar-lo i boicotejar-lo només vol dir que la justícia espanyola té molt més d’espanyola que de justícia i que, per tant, estem sotmesos a un sistema judicial colonial contra el qual arribarà el moment que haurem d’aplicar el nostre dret a la desobediència civil com a ciutadans que volem ser lliures.
Mentrestant, tot el suport als ajuntaments de Girona i Figueres per haver decidir facilitar que al voltant d’un miler de ciutadans de les comarques gironines poguessin participar en la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012, i tot el meu menyspreu envers una justícia espanyola que ho qüestiona i critica. El dia que siguem lliures tindrem una justícia pròpia. Per ara haurem de patir una justícia aliena que aplica unes lleis que no són nostres i que, en molts casos, estan fetes contra nosaltres.
