En l’apartat de precs i preguntes del ple ordinari d’aquest mes d’octubre de l’Ajuntament de Girona vaig tornar a interessar-me, en representació del grup de la CUP i RCat, per l’estat del viaducte del tren convencional a la ciutat de Girona. Jo mateix ja havia fet arribar la meva inquietud sobre aquest tema a l’equip de govern de CiU en el ple del passat mes d’abril, arran d’unes informacions que uns ciutadans havien fet arribar a Reagrupament, sense que, almenys fins al passat 8 d’octubre, ni jo ni el grup municipal al qual pertanyo haguéssim obtingut cap resposta per part del govern local.
Aprofito per recordar breument el que en el ple del mes d’abril vam fer arribar a l’alcalde de Girona. Concretament, vam informar-lo d’una sèrie de dades que vam recopilar a partir del que sobre aquesta qüestió havien anat publicant els diaris gironins els últims vint anys. Anem pas a pas. El gener de l’any 1991, Renfe va encarregar un informe d’inspecció i assistència tècnica i va elaborar un projecte per reparar el viaducte de Girona, construït l’any 1973/74. Poc temps després, l’any 1994, es va procedir a fer unes obres que es van dir “de manteniment” en aquest viaducte amb l’objectiu de reparar els danys que afectaven aquesta construcció mitjançant l’actuació en fissures i la instal·lació de protectors. Hi havia la intenció de fer-hi un drenatge per treure’n la humitat provocada per la pluja, la qual –es deia a la premsa d’aleshores– podria haver afectat el formigó de la instal·lació, amb el perill que això podia significar per a la seva estabilitat. Es preveia fer-hi desguassos per facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja, a més d’operacions de demolició de les parts més afectades, tasques de neteja i reposició de les vies.
Parlem clar, gaire seguretat sobre l’estabilitat d’aquesta obra no hi devia haver quan, l’any 1996, el màxim responsable de Renfe no veia clara la possible col·locació d’unes pantalles acústiques al llarg del seu recorregut perquè els experts consideraven que podrien representar un sobrepès no previst a la via, sobretot si es tenia en compte l’efecte del vent. Deia el senyor Pérez Sanz: “No ens podem arriscar a posar més pes a la via.”
Anaven passant els anys i, el 1999, el llavors alcalde Joaquim Nadal ja va demanar a Renfe una alternativa a l’actual viaducte, tot i que llavors encara es descartava la possibilitat de fer el traçat subterrani. Tot just l’any anterior s’havien acabat les obres de manteniment obligades arran de les filtracions en el formigó de l’aigua de la pluja esmentades abans, però l’alcalde Nadal ja demanava que es fes un estudi per saber la vida útil del viaducte, que llavors ja havia complert els 25 anys. No va ser fins al març del 2001, amb un govern del PP a l’Estat, quan es va optar per fer passar el tren subterrani per Girona. Una possibilitat que, a més de comportar l’eliminació de la barrera que significava, i significa, el viaducte a la ciutat, solucionava també els problemes sobre la vida útil d’aquesta construcció.
A partir d’aquesta exposició, vaig fer a l’equip de govern –el mes d’abril– una sèrie de preguntes: si ja l’any 1999 l’alcalde Joaquim Nadal ja es preocupava per la vida útil del viaducte, quan feia 25 anys que estava fet, ara que ja anem cap als 40 anys, pensa l’Ajuntament fer algun estudi per saber quina vida útil té aquesta construcció?
L’equip de govern sap si l’estudi que llavors demanava Joaquim Nadal sobre l’estat del viaducte es va ver? En cas afirmatiu, se’n saben els resultats? Té aquest Ajuntament coneixement de l’estudi que va fer Renfe l’any 1991 i que va obligar a fer tota una sèrie de reparacions al viaducte i dels seus resultats, i sap si la mateixa Renfe o Adif tenen algun estudi fet sobre l’estat actual del viaducte?
I finalment també vaig fer al govern local un prec: ara que sembla que la intenció de l’Estat és que continuem tenint viaducte per al tren convencional durant anys, creiem que és urgent que l’equip de govern, si no disposa de dades actualitzades d’Adif sobre l’estat d’aquest pas elevat, encarregui, ja sigui a través del Col·legi d’Arquitectes, del Col·legi d’Enginyers o d’algun altre organisme que cregui convenient, un estudi per saber quina és l’expectativa de vida útil del viaducte.
Doncs bé, fins ara no havíem tingut cap resposta a aquestes preguntes. I dic fins ara perquè, arran de les notícies que vam tenir fa escassament un mes, en el sentit que Adif i el govern de l’Estat es desentenien de tirar endavant les obres per fer subterrània la línia del tren convencional a Girona, la qual cosa implica que el viaducte, per ara, haurà de continuar formant part del paisatge gironí durant força anys més, encara era més important obtenir respostes sobre l’estat d’aquesta construcció i la seva expectativa de vida útil. Justament per aquest motiu, Reagrupament i la CUP vam decidir tornar a portar aquesta qüestió al ple. I aquesta vegada sí que hem obtingut resposta. Concretament hem sabut que el senyor alcalde i l’equip de govern comparteixen la nostra inquietud sobre aquest tema, i, en aquest sentit, se’ns ha dit, a través del regidor Carles Ribas, tal com ha sortit publicat recentment a la premsa gironina, que no s’ha trobat cap estudi sobre l’estat de conservació del viaducte i que es vol encarregar a una empresa d’enginyeria que hi porti a terme unes proves per saber quina és la situació, però que abans de procedir a fer això s’haurà de demanar permís a Adif per poder-les realitzar, ja que aquesta infraestructura, com ja sabem, no és de l’Ajuntament de Girona.
Doncs bé, com que estem acostumats que els temes que depenen de Madrid sempre s’eternitzen, esperem que no haguem d’esperar massa temps per poder fer aquests estudis i sortir de dubtes en benefici de la seguretat dels gironins i de les gironines i de totes les persones que utilitzen el tren convencional en els seus desplaçaments, que, malgrat el mal servei que ens sol oferir, encara som moltes.
