El passat 23 de juliol va tenir lloc a l’Ajuntament de Girona un ple extraordinari amb dos punts a l’ordre del dia de marcat caràcter econòmic. Per una banda, l’equip de govern portava al plenari l’ajornament de cinc a deu anys del retorn dels diners que el consistori gironí “deu” a l’Estat pels exercicis del 2008 i el 2009, en els quals, i per un error del govern espanyol, l’Ajuntament va rebre més diners del compte, els quals, segons Espanya, s’han de tornar. Estem parlant, a dia d’avui, d’uns set milions i mig d’euros, poca broma.
L’ajornament d’aquest retorn significaria que l’Ajuntament podria disposar cada mes de prop de 70.000 euros més a les arques municipals, força necessaris si tenim en compte la morositat que afecta la casa gran i la baixada d’alguns ingressos (225.000 euros menys aquest mes del govern de l’Estat) i que la Generalitat deu al consistori gironí uns 19 milions d’euros, per citar només dos exemples.
La cosa, però, com sempre que Espanya és l’interlocutor té trampa. Si el Ministeri d’Hisenda accepta la proposta gironina, després pot imposar “determinades condicions i adoptar mesures d’ajust extraordinàries que permetin la correcció en cas de possibles incompliments”. Tot i que per la pressió de l’oposició s’hi va afegir “si aquests són responsabilitat de l’Ajuntament de Girona”, queda clar que el xantatge politicoeconòmic al qual el govern de l’Estat sotmet les institucions catalanes, i en aquest cas l’Ajuntament de Girona, és descarat i pot tenir brutals conseqüències en allò que els autonomistes anomenen “autogovern” i en l’autonomia municipal.
Des del grup municipal de la CUP i RCat vam deixar clar des d’un principi que, sense tenir cap intenció de posar pals a les rodes a la gestió municipal, nosaltres no podíem ser copartícips d’un acord que atempta contra la sobirania nacional i municipal i que permet que l’Estat, arribat el cas, prengui decisions en nom de les catalanes i els catalans. No estem disposats a cedir a aquest xantatge. Justament per això ens vam abstenir, i vam ser els únics que ho vam fer. A més a més, cal recordar que, per acord de ple, l’Ajuntament de Girona va aprovar que es demanaria a l’Estat la condonació d’aquest deute, del qual les gironines i els gironins no són en absolut responsables. Si el govern de l’Estat s’hi va negar, el que hem de fer és insistir i no pas cedir al seu xantatge.
Crec que aquesta votació va tornar a deixar clar que en la política “institucional” hi ha uns grups que es limiten a fer gestió i que accepten l’actual marc juridicopolític, encara que perjudiqui Catalunya i els catalans, i uns altres que entenem el treball a les institucions com un front més en la nostra lluita per l’alliberament nacional i social del nostre poble.
A hores d’ara, assistim a una operació orquestrada per l’Estat espanyol per condemnar la nació catalana a la pobresa i deixar totes les institucions sense un euro. Volen obligar-nos a pidolar-los diners per poder fer front al dia a dia i, a canvi d’aquesta “ajuda”, que els espanyols tinguin la potestat de decidir què podem fer i què no. No és res d’estrany, per exemple, que l’altre dia a la televisió els d’Intereconomía es freguessin les mans fent la llista de tot el que la Generalitat hauria de tancar o deixar de subvencionar... Aquesta operació d’estat té diferents fronts: retallades, liquidació de l’autonomia municipal, ofec econòmic de les institucions catalanes, pèrdua de sobirania de la ciutadania, una política de recentralització política (competencial) en benefici de l’Estat... tot plegat en detriment del ja ridícul autogovern autonòmic. I si CiU s’hi rebel·la i amenaça, encara que sigui tímidament, de fer un pas endavant en el camí de la sobirania, l’aparell juridicopolític li començarà a treure “carpetes”, tal com ja està fent... O algú es pensa que és casual que els amics d’en Duran siguin indultats i que els d’Oriol Pujol, o fins i tot ell mateix, siguin imputats o fins i tot encausats?
Tornant a la nostra ciutat, el que vam votar en el ple de Girona va ser un simple pedaç, disposar de 70.000 euros més al mes a canvi de retornar-los el deute a més llarg termini, pa per avui i fam per demà; però eludim el veritable problema: l’espoli fiscal de què som víctimes per part d’Espanya i una mala gestió de les institucions catalanes, que no han sabut prioritzar quan ha calgut fer-ho, que han dilapidat diners en beneficis personals, en benefici de càrrecs públics que han convertit la política en el seu “modus vivendi”, en benefici d’una classe política caracteritzada per sous astronòmics i prebendes inacceptables, sobretot ara en època de crisi, i esquitxada, a més, per casos de corrupció i negocis com a mínim poc transparents. Així ens va...
El segon punt que es va votar en aquell ple extraordinari tenia per objectiu que es poguessin destinar part dels diners del fons de contingència de l’Ajuntament a fer front a l’augment de l’IVA decretat pel govern espanyol. Els regidors de la CUP i RCat ens vam tornar a abstenir, mentre que tots els altres hi van votar a favor. Per què el nostre vot diferenciat? Molt senzill, no ens sembla bé que ara, quan tantes persones a Girona i en el conjunt de la nació catalana ho estan passant malament, quan justament ara les institucions del nostre país haurien de destinar fins a l’últim euro a combatre les conseqüències de la crisi, prenguem la decisió de pagar més diners a Madrid. Ens sembla, com a mínim incongruent, i una mostra que el sistema econòmic i polític del qual formem part no pot funcionar de cap manera. Canviem-lo!, ara és més urgent que mai.
L’ajornament d’aquest retorn significaria que l’Ajuntament podria disposar cada mes de prop de 70.000 euros més a les arques municipals, força necessaris si tenim en compte la morositat que afecta la casa gran i la baixada d’alguns ingressos (225.000 euros menys aquest mes del govern de l’Estat) i que la Generalitat deu al consistori gironí uns 19 milions d’euros, per citar només dos exemples.
La cosa, però, com sempre que Espanya és l’interlocutor té trampa. Si el Ministeri d’Hisenda accepta la proposta gironina, després pot imposar “determinades condicions i adoptar mesures d’ajust extraordinàries que permetin la correcció en cas de possibles incompliments”. Tot i que per la pressió de l’oposició s’hi va afegir “si aquests són responsabilitat de l’Ajuntament de Girona”, queda clar que el xantatge politicoeconòmic al qual el govern de l’Estat sotmet les institucions catalanes, i en aquest cas l’Ajuntament de Girona, és descarat i pot tenir brutals conseqüències en allò que els autonomistes anomenen “autogovern” i en l’autonomia municipal.
Des del grup municipal de la CUP i RCat vam deixar clar des d’un principi que, sense tenir cap intenció de posar pals a les rodes a la gestió municipal, nosaltres no podíem ser copartícips d’un acord que atempta contra la sobirania nacional i municipal i que permet que l’Estat, arribat el cas, prengui decisions en nom de les catalanes i els catalans. No estem disposats a cedir a aquest xantatge. Justament per això ens vam abstenir, i vam ser els únics que ho vam fer. A més a més, cal recordar que, per acord de ple, l’Ajuntament de Girona va aprovar que es demanaria a l’Estat la condonació d’aquest deute, del qual les gironines i els gironins no són en absolut responsables. Si el govern de l’Estat s’hi va negar, el que hem de fer és insistir i no pas cedir al seu xantatge.
Crec que aquesta votació va tornar a deixar clar que en la política “institucional” hi ha uns grups que es limiten a fer gestió i que accepten l’actual marc juridicopolític, encara que perjudiqui Catalunya i els catalans, i uns altres que entenem el treball a les institucions com un front més en la nostra lluita per l’alliberament nacional i social del nostre poble.
A hores d’ara, assistim a una operació orquestrada per l’Estat espanyol per condemnar la nació catalana a la pobresa i deixar totes les institucions sense un euro. Volen obligar-nos a pidolar-los diners per poder fer front al dia a dia i, a canvi d’aquesta “ajuda”, que els espanyols tinguin la potestat de decidir què podem fer i què no. No és res d’estrany, per exemple, que l’altre dia a la televisió els d’Intereconomía es freguessin les mans fent la llista de tot el que la Generalitat hauria de tancar o deixar de subvencionar... Aquesta operació d’estat té diferents fronts: retallades, liquidació de l’autonomia municipal, ofec econòmic de les institucions catalanes, pèrdua de sobirania de la ciutadania, una política de recentralització política (competencial) en benefici de l’Estat... tot plegat en detriment del ja ridícul autogovern autonòmic. I si CiU s’hi rebel·la i amenaça, encara que sigui tímidament, de fer un pas endavant en el camí de la sobirania, l’aparell juridicopolític li començarà a treure “carpetes”, tal com ja està fent... O algú es pensa que és casual que els amics d’en Duran siguin indultats i que els d’Oriol Pujol, o fins i tot ell mateix, siguin imputats o fins i tot encausats?
Tornant a la nostra ciutat, el que vam votar en el ple de Girona va ser un simple pedaç, disposar de 70.000 euros més al mes a canvi de retornar-los el deute a més llarg termini, pa per avui i fam per demà; però eludim el veritable problema: l’espoli fiscal de què som víctimes per part d’Espanya i una mala gestió de les institucions catalanes, que no han sabut prioritzar quan ha calgut fer-ho, que han dilapidat diners en beneficis personals, en benefici de càrrecs públics que han convertit la política en el seu “modus vivendi”, en benefici d’una classe política caracteritzada per sous astronòmics i prebendes inacceptables, sobretot ara en època de crisi, i esquitxada, a més, per casos de corrupció i negocis com a mínim poc transparents. Així ens va...
El segon punt que es va votar en aquell ple extraordinari tenia per objectiu que es poguessin destinar part dels diners del fons de contingència de l’Ajuntament a fer front a l’augment de l’IVA decretat pel govern espanyol. Els regidors de la CUP i RCat ens vam tornar a abstenir, mentre que tots els altres hi van votar a favor. Per què el nostre vot diferenciat? Molt senzill, no ens sembla bé que ara, quan tantes persones a Girona i en el conjunt de la nació catalana ho estan passant malament, quan justament ara les institucions del nostre país haurien de destinar fins a l’últim euro a combatre les conseqüències de la crisi, prenguem la decisió de pagar més diners a Madrid. Ens sembla, com a mínim incongruent, i una mostra que el sistema econòmic i polític del qual formem part no pot funcionar de cap manera. Canviem-lo!, ara és més urgent que mai.
