Fa anys que no formo part de cap organització que tingui barraca pròpia a les Fires de Girona, tot i que no descarto que en un futur aquesta meva “excedència” toqui a la seva fi. Durant un temps, més o menys per la dècada dels vuitanta del segle passat, quan jo militava a l’MDT vaig passar uns quants anys al peu del canó, dormint poc i treballant molt al costat d’altres companys i companyes per guanyar uns diners que ens servien per finançar les activitats que portàvem a terme durant tot l’any. Van ser uns anys difícils, l’Ajuntament socialista no posava les coses fàcils a la comissió de les barraques, gairebé sempre el consistori, que sabia que aquell espai no anava precisament a favor de les seves tesis ni pel que fa al model de ciutat, el model polític o el model nacional, més que ajudar posava traves a les entitats que llavors, contra tots els elements, van fer que, de mica en mica, a l’espai de les barraques de Fires, les barraques de la Copa, que aquells anys es feien a la zona de sota el viaducte del tren on ara hi ha un aparcament, s’apleguessin milers de persones i fossin un dels indrets més concorreguts i amb més èxit de les Fires.
Quines van ser les entitats que en aquells temps durs, de negociacions eternes amb l’equip de govern de Joaquim Nadal, amb tensions i picabaralles diverses, van fer possible que les barraques aguantessin i no desapareguessin? Doncs precisament moltes de les que ara el nou equip de govern convergent vol vetar: petits partits polítics, les seves joventuts, sindicats... unes entitats no precisament foranes sinó arrelades a la ciutat, sense cap afany de lucre i amb una gran capacitat de sacrifici, les quals amb altes dosis d’altruisme estaven disposades a pencar fins a la matinada durant deu dies només per guanyar uns diners que els permetessin difondre les seves idees al llarg de l’any.
Com us deia, no van ser uns anys fàcils, hi va haver diversos intents de marginar aquell espai: poc pressupost per als grups que hi actuaven, estratègies perquè la programació musical acabés a les mans d’alguna emissora de ràdio de línia clarament espanyola, algunes actuacions policials sense sentit, campanyes mediàtiques de desprestigi... Però es va resistir i el balanç de tots aquests anys, amb llums i ombres, no és negatiu, tot i que hi ha aspectes a millorar.
Doncs bé, ara l’equip de govern de CiU, en lloc de tractar aquests aspectes a millorar, vol portar a terme el que els socialistes, després de governar durant trenta anys l’Ajuntament, no es van atrevir a fer: fer fora d’aquell espai els partits polítics i els sindicats, que durant tants i tants anys han estat els que han aguantat les barraques de la Copa. I ara l’excusa és simplement una “enquesta”. Una enquesta, cal dir-ho tot, amb unes preguntes absolutament tendencioses i manipuladores. És a dir, tenint en compte la mala imatge que tenen els grans partits polítics entre la ciutadania i la intoxicació interessada creada a l’entorn de les organitzacions sindicals, algú podia dubtar que una majoria dels enquestats estarien a favor que “partits i sindicats”, sense entrar en més detalls, tinguessin parada a les barraques? El resultat estava cantat i l’equip de govern convergent se n’ha aprofitat barroerament i interessadament...
En el cas dels “partits” per exemple, no s’especifica que no es tracta dels grans partits: CiU, PP, PSC... que ja tenen un munt de fonts de finançament, legals o alegals, sinó de partits, o de les seves joventuts, que en molts casos depenen dels diners que guanyen a les barraques de fires per desenvolupar la seva activitat o fins i tot per finançar campanyes electorals. Per tant, quina és la veritable intenció de CiU a l’hora de tallar-los aquesta font de finançament?, què s’amaga darrere d’aquesta decisió convergent?, quin és el seu enemic a batre? Els partits que volen fer fora de les Fires no tenen cap Millet, ni cap Palau de la Música, ni cap Abertis, ni cap patró del lobby del Puente Aéreo que els financi; en podeu estar segurs, però d’això queda clar que no en parla l’equip de govern convergent.
L’intent de canviar el model de les barraques, que s’hi vegin menys estelades, menys banderes roges, verdes i negres, menys eslògans reivindicatius i combatius; aquesta voluntat de “domesticar” aquell espai, de fer-lo dòcil i submís als poderosos, als que manen, no és nou. Ja en vam tenir una mostra durant les Fires passades, en què hi va haver un intent polític, policial i mediàtic de desprestigiar les barraques: “deixadesa, brutícia, poc control, excessos alcohòlics...”, gairebé es va arribar a acusar i criminalitzar algunes entitats d’emborratxar menors, amb sancions incloses. Quin serà el resultat final d’aquesta operació “neteja” de CiU de la zona de les barraques? És ben clar: fer-se un espai a mida, amb entitats “amigues”, fins i tot potser amb alguna finalitat comercial en alguns casos; temps al temps. Segur que això no passarà encara aquest any, es notaria massa, però estic convençut que, si no s’aconsegueix aturar les seves intencions, d’aquí a sis o set anys les barraques de Fires no tindran res a veure amb el que eren anys enrere, un espai popular, arrelat a la ciutat, reivindicatiu, fresc i desacomplexat, un indret que sabia compaginar la lluita i la festa; cosa que, evidentment, no interessa als grans partits que manen a les institucions.
Fa uns dies, un membre de la CUP va expressar a la regidora responsable del tema la nostra disconformitat (tant de la CUP com de Reagrupament) amb les intencions de l’equip de govern de CiU en relació amb les barraques, i li va fer saber que combatríem el seu model i que si persistien en aquesta línia afavoriríem unes fires alternatives. La seva resposta, referint-se a la famosa enquesta sobre les Fires que abans ja he esmentat, va ser: “Ah. Si us voleu enfrontar a la voluntat de la ciutadania, vosaltres mateixos”. I després parlen de voluntat de diàleg... És lògic i just, per exemple, que les Fires passin de deu a set dies; és a dir, que les barraques tinguin tres dies menys per amortitzar despeses i per tenir una mica més de beneficis quan s’està dient que els firaires continuaran disposant de deu dies?
Però ja que tant apel·len a l’enquesta, parlem de l’enquesta. Si per a l’Ajuntament convergent aquesta és l’excusa per emprendre aquests canvis, per què no en fem per a tot? Mirin, jo estaria disposat a assumir els resultats de les preguntes –hi insisteixo, totalment tendencioses– de l’enquesta de Fires, encara que no hi estigui d’acord, si l’equip de govern de CiU assumís els resultats d’una altra enquesta, que podríem fer a partir de demà mateix, amb, per exemple, aquestes tres preguntes adreçades a la ciutadania: 1. Estaria d’acord que tots els càrrecs electes de l’Ajuntament, mentre duri la crisi econòmica, es rebaixessin un 20% el sou i que aquests diners es destinessin a tasques socials per als ciutadans que ho necessitin? 2. Estaria d’acord que l’alcalde d’una ciutat tan important com Girona tingués dedicació absoluta i exclusiva a l’alcaldia, i renunciés a altres càrrecs públics? 3.- Estaria d’acord que l’Ajuntament de Girona eliminés tots els càrrecs de lliure designació i de confiança, i que els centenars de milers d’euros d’aquests sous es destinessin a les llars d’infants municipals? És molt fàcil fer preguntes en enquestes de les quals ja se saben les respostes. A qui volen enganyar?
