En l’últim ple a l’Ajuntament de Girona, el grup de la CUP+RCat va presentar una moció que demanava que el consistori es definís a favor de la República Catalana i en contra de la monarquia espanyola. Entre altres punts, en el text es reclamava que el municipi de Girona es declarés moralment exclòs del domini de la monarquia espanyola, que es donés suport a les iniciatives i els moviments que tinguessin com a objectiu promoure els valors republicans i assolir un règim republicà als Països Catalans, que el ple expressés la voluntat d’excloure els símbols monàrquics de les institucions municipals i que es commemorés a partir d’ara la diada del 14 d’abril.
Doncs bé, com sol ser habitual des de fa ja un temps, la resta de grups municipals, excepte ICV-EUiA, que ens va donar suport, se’ns van tirar a sobre. I diria que alguns portaveus fins i tot ranejant el menyspreu, la mala educació i fins tot deixant anar alguns tics autoritaris.
Però anem per parts i analitzem què van dir, un per un, els representants dels grups que van intervenir en el ple per expressar la contrarietat i incomoditat que els va provocar la moció antiborbònica presentada pel grup de la CUP i Reagrupament. La portaveu del PP, Concepció Veray, en la seva línia –que ja cansa–, va relacionar la moció amb la “violència” que, segons ella, hi va haver a Girona durant els episodis de la crema dels retrats dels reis d’Espanya; va considerar que el llenguatge que es feia servir en la moció era, així mateix, “violent” i va recordar que estem en democràcia i que això ningú no ho podia posar en qüestió. A més a més, va acusar els promotors de la moció de ser uns “oportunistes” per haver volgut aprofitar políticament el recent accident del monarca espanyol a Botswana.
Jo mateix vaig contestar-li que no podia qualificar d’“oportunista” la moció quan ella sabia que l’accident del rei havia tingut lloc el dissabte 14 d’abril i que el termini per presentar mocions es tancava abans i que, per tant, la nostra ja havia estat entrada a registre abans de l’incident del Borbó amb l’elefant. També vaig aprofitar per dir a la dirigent popular, que tant defensa la democràcia espanyola, que aquesta és de molt baixa qualitat, ja que és producte de la Transició espanyola i d’una Constitució elaborada sota l’amenaça de l’exèrcit i dels poders fàctics del franquisme, i que justament ara els catalans paguem les conseqüències d’aquests dèficits democràtics. És així. A la majoria d’independentistes no ens agrada la democràcia que hi ha actualment a l’Estat espanyol, no ens agraden les injustícies d’aquest sistema, però hi som i hi participem per canviar-lo, per transformar-lo, perquè volem una democràcia participativa i d’alta qualitat.
Per cert, no em puc estar de felicitar el meu company de grup i portaveu de la CUP, Jordi Navarro, per haver pronunciat la frase estel·lar del ple tot interpel·lant la portaveu del PP i la seva referència a la “violència”: “Senyora Veray, vostè què considera més violent, cremar una fotocòpia o matar un elefant a Botswana?”. Senzillament, genial.
A continuació va intervenir el senyor Xavier Amores, del grup del PSC, que va tornar a reclamar, com és normal en aquest grup al qual l’actual marc juridicopolític espanyol ja li està bé, que no es presentin mocions de caràcter supramunicipal a l’Ajuntament de Girona, a menys que les presentin ells, és clar... En el cas concret de la nostra moció sobre la monarquia, Amores va aprofitar per fer palesa la seva vocació republicana, però va tornar a insistir en el caràcter oportunista de la moció de la CUP+RCat i en el fet que un ple municipal no és el lloc apropiat per parlar d’aquest tema. Així mateix, va reclamar a l’alcalde que s’impedís que arribessin mocions sobre determinats temes “no locals” al ple de Girona, ja que originen, diu ell, “debats estèrils”.
Jo li vaig preguntar si els socialistes pretenen ara “imposar la censura o el dret de vet a l’Ajuntament?”. Perquè, deixem-ho clar, al darrere d’aquestes tesis de marcat caràcter totalitari expressades per senyor Amores s’amaga simplement el fet que el PSC s’ha quedat sense arguments davant determinats temes nacionals o socials i que justament per això pretenen com sigui que aquestes qüestions no es tractin en el ple. Per tant, que no intentin enganyar ningú buscant falsos arguments, ja que la realitat és aquesta: que els socialistes cada cop són més PSOE i menys PSC, també a Girona. Perquè, on caldria posar el llistó a l’hora de decidir quins temes dels que arriben al ple afecten o no afecten els ciutadans gironins?
En el cas de la monarquia, per exemple: és que potser estem exempts, els ciutadans de Girona, de contribuir, a través dels nostres impostos, a sufragar el pressupost de 8,26 milions d’euros que aquest any el govern espanyol ha destinat a la Casa Reial? No es mereixen els gironins i les gironines que han de pagar amb els seus diners –encara que molts no vulguem fer-ho– el manteniment de la monarquia espanyola, que algun grup els defensi en el ple de l’Ajuntament de la ciutat? I si del que parlem és de l’excessiva durada dels plens, senyors del PSC, no en culpin els debats ideològics o supralocals que generen les nostres mocions, posin el punt de mira en les rèpliques i contrarèpliques continuades entre el seu grup i d’altres quan comparen l’equip de govern actual amb l’equip de govern anterior en forma de picabaralla partidista que no interessa en absolut els ciutadans de Girona. Això sí que eternitza innecessàriament els plens.
Deixo per al final la intervenció més barroera i menyspreadora d’aquella tarda-nit-matinada, la del portaveu de CiU, Carles Ribas, que va considerar que el debat sobre la monarquia era “un debat superat que no val la pena portar al ple”. Per a continuació deixar anar despectivament: “Son les coses de la CUP”. Afirmacions que van provocar alguns xiulets de part dels assistents al ple.
A veure, senyor Ribas, “un debat superat”? Qui és el cap de l’Estat avui encara? Que jo sàpiga, tot i que coix i caduc, continua sent el rei Joan Carles I. Podrem considerar que el debat entre monarquia i república és “un debat superat” quan aquest personatge ja no regni en territori català, però no pas ara. Per tant, avui aquest és un debat plenament vigent, el que passa és que CiU no té cap ganes d’afrontar-lo. I, per no voler afrontar-lo, aquesta Convergència que diu –a vegades– que ja és el moment de caminar cap a l’estat propi, aquesta Convergència que afirma –de tant en tant– que ja ha arribat el moment de la transició nacional cap al dret a decidir, aquesta Convergència que –en alguns casos– dóna suport a l’Associació de Municipis per la Independència... va acabar defensant, en l’últim ple a Girona, juntament amb el PP i el PSC, una monarquia espanyolista, caduca, esquitxada per casos de corrupció, hereva del franquisme, cara, decadent i patètica.
No sé vostè; però, com a mínim en aquest cas, jo estic plenament convençut que la moció de la CUP i RCat, de la qual vostè, senyor Ribas, va fer burla i escarni en el ple, està molt més en sintonia amb el que pensen una majoria de gironins i de catalans, que no pas el que van acabar fent vostès: tornar a votar al costat d’un partit anticatalà com el Partit Popular, en aquest cas a favor dels borbons. Quina vergonya!
Monarquia o república: un debat superat?
