Hi ha partits, com per exemple el PSC, als quals ja els va bé que Catalunya sigui presonera del marc juridicopolític espanyol, un marc que condemna les catalanes i els catalans a ser objecte d’espoli econòmic, de persecució lingüística, de negació de la nostra identitat nacional i de retallades en l'estat de benestar i en els serveis bàsics. I per això voldrien que els ajuntaments només es dediquessin a fer de gestoria de serveis; a parlar de clavegueram, d’aparcaments, de l'amplada de les voreres... perquè ells defensen que en l’àmbit nacional ja ho tenim tot fet i no cal perdre-hi més temps: Catalunya és una comunitat autònoma espanyola i ja està tot dit, perquè això de “l’estat federal” ja no s’ho creuen ni els seus...
Dic això arran de la roda de premsa que fa uns dies van fer els membres del grup municipal socialista de l’Ajuntament de Girona, en què van criticar l’aprovació en l’últim ple de la moció a favor de la insubmissió fiscal, i en què la senyora Pia Bosch va dir que temia pel “prestigi” del consistori i de la ciutat de Girona si continuava aquesta línia d’“agitació política” que porten a terme, segons ella, la CUP i Reagrupament Independentista.
Contra unes declaracions tan desafortunades, i segurament producte del fet que algú del PSOE els devia haver demanat explicacions de per què no van impedir amb els seus vots que prosperés aquella moció en qüestió, el primer que voldria respondre-li és que nosaltres, com a independentistes, entenem els ajuntaments com a institucions polítiques que representen i defensen els interessos dels ciutadans, unes institucions que tenen tot el dret i l'obligació de ser copartícips del procés d'alliberament nacional del poble català. Senyora Bosch, els ajuntaments són institucions polítiques i com a tals han d’actuar i els que en formem part hem d’intervenir políticament en les qüestions locals i també en les nacionals, perquè aquestes també afecten els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.
En aquest sentit, és realment inexplicable que el PSC consideri la insubmissió fiscal o l’espoli fiscal qüestions “no gironines”. És que l’espoli fiscal que perpetra Espanya contra Catalunya no afecta també els ciutadans de Girona? Doncs sí, i molt. En un any, i segons el càlcul fet per la conselleria d’Economia, més de 220 milions d’euros que paguem els ciutadans de Girona a través dels nostres impostos se’n van a Espanya i no tornen. 2.250 euros per cada veí. Senyora Bosch, intentar posar fi a aquesta sagnia no és important per a Girona?
Sincerament, veient la seva preocupació per la imatge de Girona per culpa de “l’agitació independentista” li he de dir, sincerament, que només algú amb una mentalitat provinciana espanyola pot pensar que la nostra ciutat pugui perdre “prestigi” pel fet d’apostar per la sobirania i per defensar la necessitat de la independència del nostre país. Jo, contràriament a vostè, penso que Girona ha de ser una ciutat capdavantera en el procés d’alliberament nacional de la nostra nació i alguns treballarem perquè des de l’Ajuntament es vagi en aquesta línia.
Però si vol, parlem de “prestigi”, parlem de la imatge de Girona, jo crec que vostès, els del PSC, quan parlen de “prestigi”, els hauria de preocupar més que en tots aquests anys en que vostès han estat al govern de la ciutat, al de la Generalitat i al de l’Estat, aquest partit hagi estat incapaç de solucionar algunes de les assignatures pendents que tenim a la nostra ciutat i a les comarques gironines des de fa anys i anys: el calvari de l’N-II, l’allargament de les obres del TAV i les problemàtiques del tren convencional i de Renfe, que l’aeroport Girona-Costa Brava continuï a les mans d’Aena, que el port de Palamós encara no sigui espai Schengen, la manca d’inversió de l’Estat a la demarcació de Girona i arreu de Catalunya, la perpetuació de l’espoli fiscal, etc. Totes aquestes sí que són qüestions que fan perdre prestigi i competitivitat a la ciutat de Girona, a les comarques gironines i al Principat de Catalunya. I els responsables d’aquesta dramàtica situació no hem estat els independentistes, els responsables han estat i són el PSC-PSOE i ara el PP. En definitiva, és el preu que paguem per continuar sent espanyols, cosa que a vostès ja els va bé i que no qüestionen. Al contrari, encara tenen la barra d’acusar els independentistes de perjudicar el “prestigi” de la ciutat.
A més a més, menteixen. És mentida que vostès estiguin en contra que arribin al ple mocions que no siguin estrictament locals, entre altres coses perquè el seu grup també n’hi ha portat; per exemple en l’últim ple, una contra la reforma laboral, conjuntament amb ICV-EUiA, o, fa uns mesos, una altra de condemna dels assassinats d’Oslo i Utoya, etc. Diguin la veritat, el que els molesta no és que arribin al ple mocions supramunicipals, el que els posa nerviosos és haver de discutir iniciatives sobre la relació entre Catalunya i Espanya perquè posen de manifest la seva defensa del marc espanyol i que vostès, sempre que es veuen obligats a triar, no es posen al costat dels interessos de les catalanes i els catalans, sinó de la banda del PSOE i dels seus interessos espanyols, i a voltes espanyolistes, quan ha de competir en aquesta matèria amb el PP.
Vol un millor exemple d’això que li dic que la problemàtica de l’espoli fiscal? El dèficit fiscal de què és víctima Catalunya i que és provocat per l’espoliació espanyola és innegable, inqüestionable, és una evidència econòmica i gairebé li diria que científica. Doncs bé, el seu partit, en lloc de denunciar-ho, en lloc de fer pinya amb tots aquells que defensem la sobirania fiscal del nostre país, es dedica a intentar demostrar la quadratura del cercle tot intentant negar, al Parlament de Catalunya i amb jocs malabars comptables que ningú no entén, que aquest espoli fiscal espanyol existeixi. Com no ha d’existir si el mateix Antoni Castells, del seu partit, quan era conseller d’Economia va fer públiques les dades del dèficit fiscal, que pràcticament no diferien de les que ha donat ara el senyor Mas-Colell? El que li deia, senyora Bosch, sempre que el busquem, trobarem el PSC al costat d’Espanya. Potser la senyora Pia Bosch, en lloc de parlar tant del “prestigi” gironí, ens hauria d’explicar com pot ser que els diputats del PSC a Madrid acabin de votar, fa pocs dies, en contra que el corredor mediterrani sigui prioritari, tampoc no interessa als ciutadans gironins això? .
Dic això arran de la roda de premsa que fa uns dies van fer els membres del grup municipal socialista de l’Ajuntament de Girona, en què van criticar l’aprovació en l’últim ple de la moció a favor de la insubmissió fiscal, i en què la senyora Pia Bosch va dir que temia pel “prestigi” del consistori i de la ciutat de Girona si continuava aquesta línia d’“agitació política” que porten a terme, segons ella, la CUP i Reagrupament Independentista.
Contra unes declaracions tan desafortunades, i segurament producte del fet que algú del PSOE els devia haver demanat explicacions de per què no van impedir amb els seus vots que prosperés aquella moció en qüestió, el primer que voldria respondre-li és que nosaltres, com a independentistes, entenem els ajuntaments com a institucions polítiques que representen i defensen els interessos dels ciutadans, unes institucions que tenen tot el dret i l'obligació de ser copartícips del procés d'alliberament nacional del poble català. Senyora Bosch, els ajuntaments són institucions polítiques i com a tals han d’actuar i els que en formem part hem d’intervenir políticament en les qüestions locals i també en les nacionals, perquè aquestes també afecten els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.
En aquest sentit, és realment inexplicable que el PSC consideri la insubmissió fiscal o l’espoli fiscal qüestions “no gironines”. És que l’espoli fiscal que perpetra Espanya contra Catalunya no afecta també els ciutadans de Girona? Doncs sí, i molt. En un any, i segons el càlcul fet per la conselleria d’Economia, més de 220 milions d’euros que paguem els ciutadans de Girona a través dels nostres impostos se’n van a Espanya i no tornen. 2.250 euros per cada veí. Senyora Bosch, intentar posar fi a aquesta sagnia no és important per a Girona?
Sincerament, veient la seva preocupació per la imatge de Girona per culpa de “l’agitació independentista” li he de dir, sincerament, que només algú amb una mentalitat provinciana espanyola pot pensar que la nostra ciutat pugui perdre “prestigi” pel fet d’apostar per la sobirania i per defensar la necessitat de la independència del nostre país. Jo, contràriament a vostè, penso que Girona ha de ser una ciutat capdavantera en el procés d’alliberament nacional de la nostra nació i alguns treballarem perquè des de l’Ajuntament es vagi en aquesta línia.
Però si vol, parlem de “prestigi”, parlem de la imatge de Girona, jo crec que vostès, els del PSC, quan parlen de “prestigi”, els hauria de preocupar més que en tots aquests anys en que vostès han estat al govern de la ciutat, al de la Generalitat i al de l’Estat, aquest partit hagi estat incapaç de solucionar algunes de les assignatures pendents que tenim a la nostra ciutat i a les comarques gironines des de fa anys i anys: el calvari de l’N-II, l’allargament de les obres del TAV i les problemàtiques del tren convencional i de Renfe, que l’aeroport Girona-Costa Brava continuï a les mans d’Aena, que el port de Palamós encara no sigui espai Schengen, la manca d’inversió de l’Estat a la demarcació de Girona i arreu de Catalunya, la perpetuació de l’espoli fiscal, etc. Totes aquestes sí que són qüestions que fan perdre prestigi i competitivitat a la ciutat de Girona, a les comarques gironines i al Principat de Catalunya. I els responsables d’aquesta dramàtica situació no hem estat els independentistes, els responsables han estat i són el PSC-PSOE i ara el PP. En definitiva, és el preu que paguem per continuar sent espanyols, cosa que a vostès ja els va bé i que no qüestionen. Al contrari, encara tenen la barra d’acusar els independentistes de perjudicar el “prestigi” de la ciutat.
A més a més, menteixen. És mentida que vostès estiguin en contra que arribin al ple mocions que no siguin estrictament locals, entre altres coses perquè el seu grup també n’hi ha portat; per exemple en l’últim ple, una contra la reforma laboral, conjuntament amb ICV-EUiA, o, fa uns mesos, una altra de condemna dels assassinats d’Oslo i Utoya, etc. Diguin la veritat, el que els molesta no és que arribin al ple mocions supramunicipals, el que els posa nerviosos és haver de discutir iniciatives sobre la relació entre Catalunya i Espanya perquè posen de manifest la seva defensa del marc espanyol i que vostès, sempre que es veuen obligats a triar, no es posen al costat dels interessos de les catalanes i els catalans, sinó de la banda del PSOE i dels seus interessos espanyols, i a voltes espanyolistes, quan ha de competir en aquesta matèria amb el PP.
Vol un millor exemple d’això que li dic que la problemàtica de l’espoli fiscal? El dèficit fiscal de què és víctima Catalunya i que és provocat per l’espoliació espanyola és innegable, inqüestionable, és una evidència econòmica i gairebé li diria que científica. Doncs bé, el seu partit, en lloc de denunciar-ho, en lloc de fer pinya amb tots aquells que defensem la sobirania fiscal del nostre país, es dedica a intentar demostrar la quadratura del cercle tot intentant negar, al Parlament de Catalunya i amb jocs malabars comptables que ningú no entén, que aquest espoli fiscal espanyol existeixi. Com no ha d’existir si el mateix Antoni Castells, del seu partit, quan era conseller d’Economia va fer públiques les dades del dèficit fiscal, que pràcticament no diferien de les que ha donat ara el senyor Mas-Colell? El que li deia, senyora Bosch, sempre que el busquem, trobarem el PSC al costat d’Espanya. Potser la senyora Pia Bosch, en lloc de parlar tant del “prestigi” gironí, ens hauria d’explicar com pot ser que els diputats del PSC a Madrid acabin de votar, fa pocs dies, en contra que el corredor mediterrani sigui prioritari, tampoc no interessa als ciutadans gironins això? .
Doncs això que li deia, lliçons als independentistes per part dels socialistes?, miri, no ens calen. Que a casa seva vostès tenen molta feina a fer.
