L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, en una conferència organitzada pel Fòrum Europa que va pronunciar dijous passat a Barcelona, va afirmar categòricament que de cap manera no és incompatible el fet de proclamar-se independentista, com fa ell tot sovint, cosa que li agraeixo, i alhora pactar sempre que calgui –ell diu “puntualment”, cosa que no és certa, ja que ho fa “sistemàticament”– amb el PP a l’Ajuntament i en altres institucions catalanes. Anem a pams, tots podem coincidir a les institucions en algunes votacions amb el PP, amb el PSC i amb qui sigui, només faltaria; ara bé, que una persona que diu que és independentista no tingui inconvenient a negociar, pactar i votar en la majoria dels temes, i quan té altres alternatives, precisament amb els màxims enemics de l’independentisme, jo entenc que això resta al nostre alcalde bona part de la seva credibilitat.
Ja estem acostumats a aquest doble discurs de Convergència i Unió, que jo entenc que és d’una absoluta incoherència i que, de fet, dóna a entendre que CiU utilitza el discurs independentista només per tenir contents una part dels seus electors, els més sobiranistes, però que a l’hora de la veritat, a l’hora de fer la política real a les institucions, la seva prioritat és encara l’entesa amb Espanya, l’entesa amb el partit espanyol que governi a l’Estat, i moltes vegades, fins i tot, a costa de deixar en segon terme els interessos dels catalans i les catalanes, els quals, i segons indiquen totes les enquestes, cada vegada d’una manera més majoritària aposten per la sobirania.
Jo repetiria a l’alcalde de Girona el que ja vaig afirmar fa uns dies en una nota de premsa de Reagrupament: si el nostre batlle es pensa que les més de 1.600 persones que el diumenge 12 de febrer omplien l’Auditori en l’acte de l’Assemblea Nacional Catalana, i que van sentir les seves paraules a favor de la independència de Catalunya, consideren compatible que l’endemà ell mateix votés en el ple en contra de la possibilitat que Girona es declarés municipi moralment exclòs de la Constitució Espanyola o que impedís també amb el seu vot, al costat dels del PP, que el senyor Fraga fos recriminat per una majoria dels presents en el plenari i que no es mostrés favorable a la possibilitat que els criminals del franquisme fossin jutjats pels tribunals, és que ens pren a tots plegats per babaus.
No és cap excusa que el senyor Puigdemont digui que ha de pactar amb el PP perquè comparteixen el mateix model socioeconòmic i que en canvi amb el grup de la CUP i Reagrupament no ho pot fer perquè en tenim un altre que impossibilita l’acord en determinats temes. Al contrari, jo entenc que el fet que un independentista digui que comparteix el model socioeconòmic dels populars és a sobre encara més greu. El model econòmic que ha de defensar un independentista s’ha de basar en uns principis molt simples: voler que els diners dels catalans es quedin a Catalunya, voler que es posi fi a l’espoli fiscal espanyol de més de 20.000 milions d’euros l’any, voler, en definitiva, que, en lloc d’un govern autonòmic covard que, quan pot triar, opta per castigar el seu propi poble amb les retallades de serveis bàsics, en tinguem un altre que sigui prou valent per apostar per l’Estat propi i per trencar amb Espanya. El grup de la CUP+RCat, i el senyor Puigdemont ho sap prou bé encara que tot sovint al darrere expliqui altres versions de caire victimista, sempre hem estat oberts a arribar a acords amb l’equip de govern en temes de ciutat, també en aspectes econòmics, però vostè i els seus sempre han optat sistemàticament pel suport fàcil del grup del PP.
Vaig dir també, en nom de RCat, en aquella nota de premsa, que a Catalunya, i sobretot aquells que lluitem per un Estat propi, hauríem d’establir un “cordó sanitari” contra el Partit Popular i contra totes aquelles formacions que són bel·ligerantment contràries al dret a decidir dels catalans. I els diré el perquè: no pot ser que en el mapa polític català els populars siguin tractats com si fossin un partit “normal”. Perquè no ho són de cap manera. És a dir, quan des de sempre aquest partit ha optat per aplicar una política totalment hostil contra la nostra identitat, contra la nostra llengua, contra els nostres drets polítics com a nació, contra les nostres seleccions, contra la nostra sobirania fiscal, a favor de l’espoli de la nostra riquesa, de la riquesa que les catalanes i els catalans generem amb el nostre esforç i el nostre treball i que Espanya ens roba sistemàticament... CiU no pot, amb els seus pactes, amb les seves aliances, amb els seus acords... donar centralitat política a un partit que vol la nostra extinció nacional. I això és el que està fent el senyor Puigdemont a Girona cada vegada que pacta amb la senyora Veray, i això és el que fa CiU, malgrat portar molts dels seus càrrecs públics als actes independentistes sempre que ho creu convenient, quan pacta amb els populars a totes les institucions que pot per quedar bé amb Espanya i amb un determinat poder econòmic present a Catalunya i que mira d’intervenir sempre que pot en la política catalana per condicionar-la.
Per tant, senyor Puigdemont, a diferència del que opina vostè, li diré el que penso jo: molts independentistes i molts ciutadans de Catalunya considerem absolutament incompatible que al nostre país qui lluiti per la independència, qui lluiti per l’Estat propi, pacti sempre que pot amb el Partit Popular.
