Tots sabem com va néixer la Fundació Príncep de Girona a casa nostra. Va ser la resposta de determinats poders polítics, econòmics, mediàtics... a una sèrie d’esdeveniments que van posar en el mapa la ciutat de Girona com una de les més antimonàrquiques de la nació catalana, sobretot arran dels fets de la crema de retrats dels reis i dels processos judicials que hi va haver posteriorment i que van despertar la solidaritat amb els encausats d’amplis sectors de la societat gironina i catalana.
A partir d’aquí, diverses institucions gens innocents (la Cambra de Comerç de Girona, Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i “la Caixa”) van decidir intervenir en la qüestió i amb l’excusa de fomentar i becar l’emprenedoria, la formació dels joves, etc. es van inventar una fundació, que presideix el príncep Felip i la seva esposa, Letizia Ortiz, sota el nom d’un títol que, de fet, l’hereu Borbó mai no havia utilitzat, i que quan, anys enrere, va venir a la nostra ciutat a prendre’n possessió va provocar la mobilització de milers de persones en la seva contra, amb dures càrregues policials i diversos fets repressius que alguns encara recordem.
Per molt que ho intentin i per molt que sovintegin les visites a les nostres contrades de Felip de Borbó i senyora per presidir actes diversos i visitar llars d’infants amb gran desplegament mediàtic, no aconseguiran fer normal allò que no ho és, i encara menys a Girona. La nostra ciutat és majoritàriament republicana, independentista i cada cop més rupturista, i això ells, a Espanya, ho saben molt bé, per molt que aquí mobilitzin els llepaculs de sempre perquè els facin la feina i intentin demostrar allò que és indemostrable: que la monarquia i Espanya van a favor dels interessos de les gironines i els gironins i de les catalanes i els catalans.
En el ple del mes de gener, arran de les informacions aparegudes en algun mitjà de comunicació digital que implicaven diversos membres i empreses del Patronat de la Fundació Príncep de Girona en la trama de negocis tèrbols del cas Urdangarin, a través de generoses donacions encara no aclarides, jo mateix, en nom del grup de la CUP i Reagrupament Independentista a l’Ajuntament de Girona, vaig fer una pregunta en el ple a l’alcalde en aquest sentit, amb l’objectiu de demanar a l’Ajuntament que s’abstingués de col·laborar amb aquesta fundació i d’establir-hi acords.
És a dir, consideràvem, i considerem, que si ja des de sempre hem estat contraris a l’existència d’aquesta fundació a la nostra ciutat, que sota l’excusa d’unes intencions lloables no ha tingut cap altre objectiu que rentar la cara a la monarquia borbònica, amb la col·laboració dels mateixos defensors de l’statu quo de sempre, ara més que mai, quan alguns dels membres i empreses del seu patronat han fet substancioses donacions als negocis del senyor Urdangarin, hi ha encara mes motiu per demanar la seva desaparició. La resposta de l’alcalde va ser prou clara. El senyor Puigdemont ens va dir: “Aquest Ajuntament no té cap representant a la Fundació Príncep de Girona i tampoc n’hi tindrà cap.” Celebro la contundència d’aquesta resposta i espero que en un futur no hi hagi marxa enrere en aquesta matèria. Tot i això, penso que encara hi ha motius perquè estiguem preocupats. Aquesta fundació continua mantenint vincles de col·laboració i acords amb alguns ens gironins, que entenc que s’haurien de trencar com a mínim mentre estigui sota sospita per la relació d’alguns membres del seu patronat amb l’Institut Nóos del senyor Urdangarin.
M’agradaria, per tant, que l’Ajuntament de la ciutat no es limités a ser un simple espectador del desenvolupament dels fets i que, en cas que fos necessari, hi intervingués. Jo mateix, i el grup de la CUP i RCat, no descartem, en un futur pròxim, tornar a portar aquest tema al ple si fons necessari.
Ja per acabar, és bo recordar dades que algun mitjà de comunicació va publicar sobre les presumptes donacions de diversos patrons de la Fundació Príncep de Girona en el cas Urdangarin: Telefónica, 703.852 euros, a través del seu president, César Alierta; Abertis, 116.000 euros, mitjançant Salvador Alemany; Repsol, 237.800 euros, amb Antoni Brufau; Gas Natural, 41.760 euros, via Salvador Gabarró; BBVA, 502.021 euros, a través del seu president, Francisco Gonzalez; Bodegas Miguel Torres, 41.760 euros, mitjançant Miguel Ángel Torres; Freixenet, 20.880 euros, via Josep Ferrer, etc.
Bé. De moment deixem-ho aquí.
A partir d’aquí, diverses institucions gens innocents (la Cambra de Comerç de Girona, Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i “la Caixa”) van decidir intervenir en la qüestió i amb l’excusa de fomentar i becar l’emprenedoria, la formació dels joves, etc. es van inventar una fundació, que presideix el príncep Felip i la seva esposa, Letizia Ortiz, sota el nom d’un títol que, de fet, l’hereu Borbó mai no havia utilitzat, i que quan, anys enrere, va venir a la nostra ciutat a prendre’n possessió va provocar la mobilització de milers de persones en la seva contra, amb dures càrregues policials i diversos fets repressius que alguns encara recordem.
Per molt que ho intentin i per molt que sovintegin les visites a les nostres contrades de Felip de Borbó i senyora per presidir actes diversos i visitar llars d’infants amb gran desplegament mediàtic, no aconseguiran fer normal allò que no ho és, i encara menys a Girona. La nostra ciutat és majoritàriament republicana, independentista i cada cop més rupturista, i això ells, a Espanya, ho saben molt bé, per molt que aquí mobilitzin els llepaculs de sempre perquè els facin la feina i intentin demostrar allò que és indemostrable: que la monarquia i Espanya van a favor dels interessos de les gironines i els gironins i de les catalanes i els catalans.
En el ple del mes de gener, arran de les informacions aparegudes en algun mitjà de comunicació digital que implicaven diversos membres i empreses del Patronat de la Fundació Príncep de Girona en la trama de negocis tèrbols del cas Urdangarin, a través de generoses donacions encara no aclarides, jo mateix, en nom del grup de la CUP i Reagrupament Independentista a l’Ajuntament de Girona, vaig fer una pregunta en el ple a l’alcalde en aquest sentit, amb l’objectiu de demanar a l’Ajuntament que s’abstingués de col·laborar amb aquesta fundació i d’establir-hi acords.
És a dir, consideràvem, i considerem, que si ja des de sempre hem estat contraris a l’existència d’aquesta fundació a la nostra ciutat, que sota l’excusa d’unes intencions lloables no ha tingut cap altre objectiu que rentar la cara a la monarquia borbònica, amb la col·laboració dels mateixos defensors de l’statu quo de sempre, ara més que mai, quan alguns dels membres i empreses del seu patronat han fet substancioses donacions als negocis del senyor Urdangarin, hi ha encara mes motiu per demanar la seva desaparició. La resposta de l’alcalde va ser prou clara. El senyor Puigdemont ens va dir: “Aquest Ajuntament no té cap representant a la Fundació Príncep de Girona i tampoc n’hi tindrà cap.” Celebro la contundència d’aquesta resposta i espero que en un futur no hi hagi marxa enrere en aquesta matèria. Tot i això, penso que encara hi ha motius perquè estiguem preocupats. Aquesta fundació continua mantenint vincles de col·laboració i acords amb alguns ens gironins, que entenc que s’haurien de trencar com a mínim mentre estigui sota sospita per la relació d’alguns membres del seu patronat amb l’Institut Nóos del senyor Urdangarin.
M’agradaria, per tant, que l’Ajuntament de la ciutat no es limités a ser un simple espectador del desenvolupament dels fets i que, en cas que fos necessari, hi intervingués. Jo mateix, i el grup de la CUP i RCat, no descartem, en un futur pròxim, tornar a portar aquest tema al ple si fons necessari.
Ja per acabar, és bo recordar dades que algun mitjà de comunicació va publicar sobre les presumptes donacions de diversos patrons de la Fundació Príncep de Girona en el cas Urdangarin: Telefónica, 703.852 euros, a través del seu president, César Alierta; Abertis, 116.000 euros, mitjançant Salvador Alemany; Repsol, 237.800 euros, amb Antoni Brufau; Gas Natural, 41.760 euros, via Salvador Gabarró; BBVA, 502.021 euros, a través del seu president, Francisco Gonzalez; Bodegas Miguel Torres, 41.760 euros, mitjançant Miguel Ángel Torres; Freixenet, 20.880 euros, via Josep Ferrer, etc.
Bé. De moment deixem-ho aquí.
