Fa uns dies, vaig rebre al despatx del grup municipal de l’Ajuntament de Girona, igual que els altres regidors, una invitació per anar, aquest 12 d’octubre, als actes de celebració del Dia de la Hispanitat que organitza la Guàrdia Civil per la seva diada. “Tot un honor...”, vaig pensar. La vida fa moltes voltes. Avui, a principis d’octubre del 2011, la Guàrdia Civil m’envia una invitació perquè, en qualitat de regidor, assisteixi als seus actes el dia de la seva patrona. Fa 19 anys, però, el 6 de juliol del 1992, jo ja vaig visitar la caserna d’aquest cos a Girona, i fins i tot hi vaig passar una nit. No va ser necessari que em fessin arribar cap invitació per escrit, senzillament em van venir a buscar al meu lloc de treball, em van emmanillar i em van portar en un cotxe a les seves dependències. És el que passa quan t’apliquen la llei antiterrorista, no els cal donar explicacions; senzillament se t’emporten i llestos. L’endemà, t’empaqueten i t’envien a Madrid i ja no saps quan en tornaràs.
Els temps han canviat; hem millorat. Avui, els independentistes som als ajuntaments, a les institucions; fa uns anys, ser independentista podia portar-te fàcilment a la presó. Hem descriminalitzat l’independentisme i cada cop més enquestes sostenen que una majoria de la ciutadania donaria suport a la sobirania en un referèndum d’autodeterminació. Hem avançat, sí, però encara no ho hem fet prou. Encara som víctimes d’un marc juridico-polític que ens esclafa, que ens nega drets fonamentals, que persegueix la nostra llengua, que ens espolia fiscalment, que ens condueix al desastre, a la ruïna econòmica, a l’assimilació cultural i lingüística. Hem avançat, però el precipici continua ben a prop i Espanya ens hi empeny. Ens hem de rebel·lar, hem de guanyar la nostra llibertat. L’enemic és fort però no és invencible i cada cop més catalanes i catalans se n’adonen.
En conseqüència, i com és del tot lògic, ni jo, com a regidor de Reagrupament, ni els altres dos regidors del grup de la CUP no assistirem als actes que se celebraran a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona el Dia de la Hispanitat. De fet, considerem que la presència d’aquesta caserna i d’aquest cos al centre de Girona, sota aquella bandera que no ens representa ni ens representarà mai, perquè no és la nostra, perquè no és la pròpia i perquè simbolitza tot allò contra el que lluitem, és una anormalitat, una rèmora del passat, un record encara viu del franquisme, de l’anterior règim, de la tortura i de la repressió.
Són temps de canvis, temps d’avançar cap a la nostra llibertat, cap a la nostra sobirania, i en aquest nostre camí cap a la llibertat la Guàrdia Civil no hi té cabuda. A ells només els en queda un altre, de camí, el camí del retorn, el camí de tornada a Espanya.
Com deia al principi, aquests vint anys hem avançat molt, els independentistes, a Catalunya, ja no som portats a la caserna de la Guàrdia Civil emmanillats i en aplicació de la llei antiterrorista; ara ens hi conviden amb invitació perquè hi anem a beure un “vino espanyol”. Però la normalitat només arribarà quan aquest cos, les seves armes i les seves banderes hagin desaparegut de la ciutat, quan les seves instal·lacions hagin estat derruïdes i s’hi hagin construït espais per al gaudi ciutadà. Per coses com aquestes treballem, al carrer i des de les institucions, el 1992 igual que avui; els independentistes hi som i hi serem, i només deixarem de ser-hi el dia que aconseguim el nostre objectiu: l’estat propi.
Per tant, senyors de la Guàrdia Civil, que tinguin una bona festa. I aprofitin-la. Cada cop els en queden menys per celebrar en territori català.
