Aquest any, la Diada de l’Onze de Setembre es commemora en un moment de clara ofensiva espanyolitzadora contra els drets nacionals de Catalunya i els interessos dels catalans i les catalanes. Amb la modificació de la Constitució Espanyola, que té per objectiu collar-nos encara més econòmicament, i l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia per imposar el castellà en el model d’ensenyament català, queda clar que, per a Espanya, Catalunya és una simple comunitat autònoma espanyola i prou, si és que encara quedava algú que pensés el contrari.
Reagrupament ja va dir en el seu dia que, si els catalans no érem prou valents per trencar amb l’Estat espanyol, aquest era l’unic futur que ens esperava”. I això ara s’ha confirmat. És a dir, en les passades eleccions al Parlament, una majoria de ciutadans van decidir que volien continuar apostant per l’autonomisme i no es van atrevir a optar per l’independentisme. Doncs bé, mani qui mani a Catalunya o a Espanya, l’autonomisme és això, i ara tots plegats en paguem les conseqüències, estem més espoliats i més espanyolitzats que mai, i els que van guanyar aquells comicis l’únic que poden fer ara és queixar-se perquè Espanya no els estima, perquè Espanya no els vol dins el pacte constitucional, perquè Espanya els ha tornat a dir que no donarà als catalans cap tracte especial. I doncs, què us pensàveu? Als esclaus, l’amo no els regala la llibertat per la seva docilitat i simpatia, com a molt els allarga un pam la cadena o els posa palla nova al jaç. La llibertat, els esclaus se la guanyen, i se la guanyen combatent aquells que els exploten. Tot plegat torna a posar de manifest que només hi ha dos camins: o el trencament amb Espanya o ser uns espanyols més. Com diu sempre Joan Carretero, president de Reagrupament, els catalans hem de triar.
Queda cada vegada més clar, doncs, que el marc autonòmic no pot donar res de bo per a Catalunya i els catalans. Espanya es recentralitza i això vol dir que els catalans no tenim lloc en aquest Estat que cada cop serà més agressiu contra els nostres interessos, sobretot en els àmbits econòmic, perquè cada vegada ens escanyaran i ens espoliaran més, i en el lingüístic i identitari, ja que, després de la sentència del TC contra el nou Estatut, la llengua catalana, que ens caracteritza i ens defineix com a nació, serà brutalment perseguida en tots els àmbits. Això no ha fet res més que començar. D’aquí a poc temps se sabrà la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs que va presentar el PP l’any 2009 contra la llei d’educació de Catalunya, i tot fa presagiar que la cosa anirà pel mateix camí.
El que és evident també és que a casa nostra mateix hi ha determinats partits i associacions que han declarat la guerra al català i que volen imposar el castellà a qualsevol preu. Doncs bé, potser ha arribat l’hora de dir les coses pel seu nom. En conseqüència, a aquests grups d’intolerants se’ls ha de tractar directament com a enemics de Catalunya i com a anticatalans, perquè van en contra dels drets i les llibertats del nostre poble, i això només ho fan els enemics, no pas els companys de viatge. Prou de contemplacions.
En aquest sentit, cal criticar el doble joc que practiquen alguns partits al nostre país. És a dir, no pot ser que el PP sigui bo per pactar-hi cartipassos i pressupostos; que per a alguns un dia tingui el tractament d’un partit català normal, i que l’endemà aquest mateix partit esdevingui el dimoni en persona. Alguns ho tenim molt clar: el PP i Ciudadanos són partits enemics dels drets nacionals de Catalunya i així se’ls ha de tractar sempre i en tots els àmbits, i això ho dic tant per a CiU, que el té com a company de viatge en moltes institucions, com per al PSC, que, a sobre que és un partit que no reconseix el dret a decidir dels catalans, es posa al costat del pacte PP-PSOE a Espanya per fer una modificació de la Constitució que ens perjudica econòmicament com a país. Que aquests partits deixin ara d’omplir-se la boca amb retrets al PP perquè persegueix el català i que passin als fets i deixin de pactar-hi. Amb l’enemic no s’hi pacta, a l’enemic se’l combat, i això és el que hem de fer tots els que defensem la sobirania de Catalunya. És així de senzill.
Vull aprofitar per fer una crida als gironins i als catalans en general perquè es rebel·lin contra aquesta situació i perquè, tant aquesta Diada com la resta de l’any pengin estelades als balcons i participin massivament en els actes que s’organitzaran en defensa de la nostra dignitat i pels nostres drets. Organitzeu-vos, apunteu-vos a les organitzacions independentistes… Amb tot el que està passant, amb tots els atacs de què som objecte, no ens podem permetre el luxe de quedar-nos tranquil·lament a casa i deixar el nostre futur com a nació a les mans d’uns polítics professionals, bona part dels quals estan més preocupats per la seva butxaca i per mantenir els seus càrrecs que no pas per la llibertat del nostre poble.
