El Facebook és una merda, això ja ho sabem. No serveix més que per contactar amb amics de l’Institut amb els que ni en broma voldries coincidir en un sopar i per intentar follar-te alguna ex.
A part d’això, hi ha un greu problema, gravíssim diria, però en aquesta societat ja no hi ha res gravíssim més enllà de morir-se, que és la Síndrome Facebook. En poques paraules: l’extrapolació de l’interfície d’aquesta xarxa social a la vida real. Real poseu-ho entre tantes cometes com vulgueu.
En podeu veure i sentir exemples a cada moment. Cas real: el presentador del programa que entrevista un conegut cantant. Transcric literalment:
CANTANT: Actuarem per cap d’any al Palau de la Música.
PRESENTADOR: Hauràs d’anar elegant.
CANTANT: Sí. Em posaré calçotets de coll alt.
PRESENTADOR: Ha! Ha! Ha! M’ha agradat molt quan has dit “calçotets de coll alt”!
Ja ho sabem que li ha agradat. Ho deduïm pels riures. No cal repetir la frase que hem sentit fa un segon. Però s’agraeix. Perquè potser hi ha algun idiota a casa que no pot seguir el fil d’una conversa i necessita que li ho repeteixin tot.
L’important no és que el presentador reiteri, com un lloro esquizofrènic, cada cosa que li fa gràcia de l’entrevista. L’important és la paraula “m’ha agradat”. Sumeu-la a un altre concepte: “molt fan”. Ara la gent que diu “molt fan” i tot seguit hi afegeix un concepte. Molt fan del sushi que fan al restaurant Can Pitu; molt fan de la meva àvia; molt fan del Foraster; molt fan de les fístules anals. I anar fent.
Un dels conceptes evolutius amb els que no comptàvem era la concreció del llenguatge. Malentesa, clar. No vol dir que l’home hagi après a perfeccionar la llengua de manera que no li cal entrar en circumloquis i pot defensar els seus arguments amb els mots idonis per a cada ocasió, sinó que els ha reduït a dos o tres axiomes amb els que pot moure’s pel món sense tenir massa problemes. M’agrada, molt fan, comparteixo, potser hi assistiré. No et mulles massa amb cap d’ells. Són proposicions socialistes.
Per què entrar una discussió acalorada sobre l’última pel·lícula dels germans Coen si pots, simplement, dir que ets molt fan i compartir-ne el trailer? El tracte amb els éssers humans és carregós i comporta complicades normes protocol·làries que ja no tenim temps per assumir ni respectar. I, òbviament, qui pensa així té raó: a qui li interessa la vida de compromisos i obligacions que provoca un “t’estimo” quan és molt més segur dir “m’agrada”?
M'agrada
