Uncensored teenage lesbian twins

No sóc economista, ni analista polític, ni tertulià. Què collons, no sóc ni periodista. En aquests moments de tensió cal tenir la ment clara i, sobretot, no fer cas del primer arreplegat que passa. Con fieu en vosaltres mateixos? En la vostra capacitat de decisió i el vostre sentit comú? No? No m’estranya.

Baixo a comprar el diari i una dona diu ¡AY LOS IMPUESTOS Y LA ECONOMÍA! Li poso la mà a l’espatlla i li dic “Sap com és que paguem tant? Sap per què ha de pagar cada any un impost sobre la casa que s’ha comprat? Doncs miri, senyora, perquè el territori que ara està trepitjant, els carrers de Vic i de Figueres i les places de Sant Boi de Llobregat o de Setcases, són propietat del Rei d’Espanya. Per això mateix paga. Perquè no són seves. A vostè se li permet viure, previ pagament, sobre sòl sobirà espanyol. Com pot ser això? Doncs veurà: Catalunya va ser conquerida fa temps. Va morir molta gent defensant-la de les allargades mans de la corona, però no van poder fer-hi res i ara som vassalls del Borbó Joan Carles. Del primer català fins a l’últim. I tots nosaltres, inevitablement, li hem de pagar tribut.”

La senyora em mira com si estigués boig. Als seus ulls ho estic, és obvi. La gent del carrer no entén que una figura arquetípica com la del Rei d’Espanya o els termes “nació” i “independència” tinguin a veure amb el preu de l’enciam. El Sala-Martín ho explica molt bé, però el seu missatge no arriba a tothom. Jo no sé explicar-ho amb dades. Tampoc és que puguis fer entendre a algú quina opció de vot és la correcta a través dels números. Això suposant que ALGÚ tingués la veritat absoluta i pogués afirmar quina és la opció de vot correcta.

Hi ha moltes opcions pel proper dia 25 de novembre. Concretament, tres: votes a favor de la independència, en contra o fots un sobre amb C-4 dins la urna. Els que voten contra la independència ho tenen fàcil: els seus partits no se n’amaguen. Però ai las! Els que somiem amb una Catalunya lliure com ens ho fem? Votem Convergència, cosa antinatural entre els eixerits boletaires que s’oposen a l’ordre establert? Votem Esquerra? Votem un conglomerat de partits que, si estiguessin al plató d’Humor Amarillo passarien els uns sobre els altres, s’esgarraparien i es fotrien d’hòsties per veure qui arriba el primer a la bassa fang?

Una cosa està clara: la independència és un projecte que enerva bona part dels espanyols. Hi ha els que parlen de tancs i guàrdia civil, ments retrògrades que contradiuen les teories evolutives més bàsiques. Hi ha els que apliquen un discurs condescendent, el del pare que renya al seu fill perquè no vol obeir-lo. D’altres idealistes organitzen manifestacions paral·leles per reivindicar que Catalunya és i serà Espanya. Evidentment, la gran majoria d’intel·lectuals europeus i americans estan a favor de l’autodeterminació dels pobles, de les declaracions unilaterals i dels referèndums. Espanya és un concepte del segle XV. Un llast del que ens hem de desprendre quant abans. Però això ja ho sabeu tots. No cal predicar a conversos perquè dubto que els que llegiu aquestes línies tingueu cap dubte respecte la independència. Aneu a votar el dia 25. Tinguem fe que, guanyi qui guanyi, poc importarà doncs hem encetat un camí que no té marxa enrere. Jo ja he vist nens de vuit anys caminant per Passeig de Gràcia amb estelades a l’esquena i això, amics, no m'ho treu ningú.