El tema no és que el rei mati elefants. El tema és saber quines barrabassades ha fet aquest fill de la gran puta sense que ens n’assabentem. Perquè –deixeu-vos de tonteries– la informació que ens arriba nosaltres, la última merda de la piràmide social, són els rumors més barroers i primaris; l’engruna de la veritat. Avui en dia qualsevol subnormal amb la carrera de periodisme es pensa que pot anar a pescar exclusives als restaurants de la Bonanova i ser el nou Julian Assange. Confidencials digitals, twitters de paparazzi o “m’ho ha confirmat un amic de Facebook de Rafa Mora”. Aneu a prendre pel cul amb el vostre periodisme de pati d’escola de maricons.
Però aquest és un tema pel que no cal discutir. En aquest món hi ha dos tipus de persones (sempre he volgut escriure una frase que comenci amb aquesta merda): els que saben que viuen enganyats i els que no ho saben. No cal donar-hi més voltes. No cal plorar. Ja és tard. Tampoc és que s’hagin de fer les coses a la babalà: si sortim al carrer amb les guillotines per carregar-nos el rei, només solucionem una part dels problemes. Caldria sortir amb napalm i paper de vidre si volem exterminar fins l’últim rastre de corrupció de la nostra societat. Perquè és una tasca que s’ha de fer a la valenta i pel broc gros. No valen mitges tintes.
No és país per vells monarques. No volem un rei que mati elefants a trets. Volem un rei que els mati a ganivetades: amb el punyal a les dents i saltant des d’una palmera sobre el paquiderm de torn. Això és un sobirà pel qual jo em deixaria els ous al camp de batalla. Què ens ofereix la monarquia espanyola? Un senyor ja molt gran i atrotinat, una autèntica relíquia de temps pretèrits. No demano que ens el canviïn per un de nou. Simplement que el llencin al mar, que enderroquin la Zarzuela i hi construeixin un skate park que s’ompli de punkis borratxos a les nits. No crec que la societat notés el canvi. Bé, si: ens costaria menys diners mantenir aquesta Casa Reial.
Follow @vedellconsagrat
Però aquest és un tema pel que no cal discutir. En aquest món hi ha dos tipus de persones (sempre he volgut escriure una frase que comenci amb aquesta merda): els que saben que viuen enganyats i els que no ho saben. No cal donar-hi més voltes. No cal plorar. Ja és tard. Tampoc és que s’hagin de fer les coses a la babalà: si sortim al carrer amb les guillotines per carregar-nos el rei, només solucionem una part dels problemes. Caldria sortir amb napalm i paper de vidre si volem exterminar fins l’últim rastre de corrupció de la nostra societat. Perquè és una tasca que s’ha de fer a la valenta i pel broc gros. No valen mitges tintes.
No és país per vells monarques. No volem un rei que mati elefants a trets. Volem un rei que els mati a ganivetades: amb el punyal a les dents i saltant des d’una palmera sobre el paquiderm de torn. Això és un sobirà pel qual jo em deixaria els ous al camp de batalla. Què ens ofereix la monarquia espanyola? Un senyor ja molt gran i atrotinat, una autèntica relíquia de temps pretèrits. No demano que ens el canviïn per un de nou. Simplement que el llencin al mar, que enderroquin la Zarzuela i hi construeixin un skate park que s’ompli de punkis borratxos a les nits. No crec que la societat notés el canvi. Bé, si: ens costaria menys diners mantenir aquesta Casa Reial.
Follow @vedellconsagrat
