Compte, nanos, que no és cosa de hihi-haha XD XD LOL etc. Ens han colat una reforma de canto i doblada, amb pinta de contenir indicis d’inconstitucionalitat. No hi ha hagut temps a reaccionar (bé, si, hem tingut quatre anys) però la gent ja ha sortit al carrer a cremar cotxes i a matar polis. Ah no, perdó, que això ha sigut a Grècia.
Sempre que hi ha alguna reforma laboral apareixen aquells dos ewoks, el Méndez i el Toxo a fer la pantomima. A córrer ràdios i platós a veure si algú els compra la seva merda. El discurs que tenen és més que obsolet: hom diria que és reaccionari.
D’altra banda, que els empresaris puguin acomiadar a la gent de manera alegre i despreocupada acabarà amb cert tipus d’actitud davant la vida. Tots tenim l’amiga de “jo vaig empalmant baixes per maternitat i em foto la vida padre” i l’amic de “aquesta és la tercera baixa per depressió però si em foten fora m’han d’indemnitzar”. La llàstima és que la persona que realment té problemes reals de baixes per depressió o és de l’opus i va parint com una puta conilla, ho passarà magre.
Com ens afecta això a vostè i a mi? Ni idea. Vivim a Catalunya, un país que a vegades ens sembla molt allunyat d’Espanya però que està ple d’espanyols. Espanyols molt ganduls i fillsdeputa que a la mínima s’estan esmunyint de la feina o ensorrant l’empresa amb estafes matusseres. Amb això no vull dir que no hi hagi catalans ganduls i fillsdeputa, però no es deixen veure tant.
La reforma laboral no ens hauria d’alarmar tant a un país acostumat a ser saquejat pertot arreu. Avesats com estem a parar el cul, ja no ens ve d’aquí. Detecto una alarmant manca de rauxa, però això no és res nou. Però potser m’equivoco. Potser el català és més murri del que penso i resta pacient a l’espera que Espanya s’ensorri, perquè sap que quan l’enemic estigui tocat de mort serà el moment de reclamar el que és nostre.
Follow @vedellconsagratSempre que hi ha alguna reforma laboral apareixen aquells dos ewoks, el Méndez i el Toxo a fer la pantomima. A córrer ràdios i platós a veure si algú els compra la seva merda. El discurs que tenen és més que obsolet: hom diria que és reaccionari.
D’altra banda, que els empresaris puguin acomiadar a la gent de manera alegre i despreocupada acabarà amb cert tipus d’actitud davant la vida. Tots tenim l’amiga de “jo vaig empalmant baixes per maternitat i em foto la vida padre” i l’amic de “aquesta és la tercera baixa per depressió però si em foten fora m’han d’indemnitzar”. La llàstima és que la persona que realment té problemes reals de baixes per depressió o és de l’opus i va parint com una puta conilla, ho passarà magre.
Com ens afecta això a vostè i a mi? Ni idea. Vivim a Catalunya, un país que a vegades ens sembla molt allunyat d’Espanya però que està ple d’espanyols. Espanyols molt ganduls i fillsdeputa que a la mínima s’estan esmunyint de la feina o ensorrant l’empresa amb estafes matusseres. Amb això no vull dir que no hi hagi catalans ganduls i fillsdeputa, però no es deixen veure tant.
La reforma laboral no ens hauria d’alarmar tant a un país acostumat a ser saquejat pertot arreu. Avesats com estem a parar el cul, ja no ens ve d’aquí. Detecto una alarmant manca de rauxa, però això no és res nou. Però potser m’equivoco. Potser el català és més murri del que penso i resta pacient a l’espera que Espanya s’ensorri, perquè sap que quan l’enemic estigui tocat de mort serà el moment de reclamar el que és nostre.
