L'element gitano

Amb una visió de futur que ja voldrien els maies, els gitanos van delimitar amb precisió extrema quines eren les bases per a fer front a la vida moderna: viure en harmonia amb l’entorn, per hostil que aquest sigui, i imposar-se a les adversitats de la manera més alegre i despreocupada possible.

La raça gitana (una raça que ja era antiga quan l’home era un nouvingut al planeta) ha sabut mantenir una puresa ideològica gairebé miraculosa al llarg de la seva existència. El gitano, davant d’una societat que ens controla i ens manipula, davant de l’amenaça globalitzadora, ha tocat les tecles justes per escapar al sistema: viu sense DNI ni adreça fixa. Intenta no tenir possessions al seu nom, ni factures, ni nòmina. L’FBI no té una IP on localitzar un hacker gitano. El gitano respecta unes normes que porta a l’ADN, però no fa cas de lleis arbitràries com les del trànsit, de la l'ortografia o el codi penal. En tot cas les adapta a les seves necessitats. El gitano improvisa, perquè sap que és la única manera de no ser esclafat per les rodes de la burocràcia.

Enmig del dolorós caos diari, entre tanta notícia de cataclisme i desolació, vostè i jo ens posem a plorar mentre fan el telenotícies. El gitano agafa una guitarreta i s’arrenca a cantar un mantra dels seus. Els drames globals ens afecten. Les mentides dels polítics ens posen de mala llet. El gitano és impermeable al negativisme, perquè s’ha adaptat a ell de tal manera que l’ha assimilat. Pur budisme.

Si l’home és, en essència, lliure, qui som nosaltres per delimitar els marges de la seva autonomia? Com hem arribat a permetre que se’ns cobri per viure en aquest planeta, si el món on vivim no té amo? Algú a qui no veiem, un ens que s’amaga rere institucions i dogmes, ens obliga a ser esclaus d’aranzels imaginaris. Davant de la monstruositat kafkiana del sistema, només ens queda el retorn a allò fonamental. El logos gitano, la filosofia del caçador recol·lector. Un cop de puny a la puta cara del capitalisme.

Sovint es fa difícil predicar sense l’exemple. Afortunadament, l’exemple és ben a prop nostre. L’element gitano, el component aleatori, el salvatgisme alegre que ens acosta als nostres orígens primigenis: el miracle de l’ordre espontani. El triomf de l’anarcoprimitivisme.