Tema subnormals

Tot sovint rebo crítiques per emprar de manera alegre el substantiu SUBNORMAL. L’acostumo a fer servir per parlar de pares que parlen als seus fills amb monemes, per referir-me a certs presentadors d’informatius o, més habitualment, per fer referència a polítics de pa sucat amb oli.

Hi ha gent que s’esparvera quan dius subnormal. Basen el seu discurs en una frase simple i mil vegades repetida: “és una falta de respecte per la gent que té aquesta malaltia”. Aquest tipus de persones, els que defensen que dir subnormal és faltar al respecte a malalts, són gent que no té cap problema amb la gent que diu cretí. Deu ser perquè no coneixen a persones afectades per deficiència de iode. Sigui com sigui, la ignorància fa que atavismes com el significat primigeni de “subnormal” encara ofenguin a la gent. La gent que vetlla perquè es respectin conceptes tan abstractes com correcció política.

La correcció política es deriva de dos altres conceptes prou eteris com són el respecte i la democràcia. Respecte i democràcia. Aquí teniu dos idees per anar-vos fent palles tota la setmana. Us trobareu a gent que esgrimeix aquestes paraules com si fossin atxes purificadores. Respecte per aquí, democràcia per allà. I, mentrestant, mentre aquestes persones no paren de donar pel cul amb el respecte i la democràcia, el sector polític se’ns va follant vius. Des del respecte i la democràcia, això si.

Subnormal és una paraula que ja ha perdut la seva essència. Igual que fill de puta. Quan et diuen fill de puta realment t’imagines a la teva mare xupant polles per deu euros al carrer Petritxol? No, oi? Doncs calleu, subnormals.