Els subnormals de Movistar. No passem a individualitzar ni a buscar culpables. Ni publicistes, ni creatius, ni directors de màrqueting. M’és igual el responsable. Centrem-ho en un únic denominador: els subnormals de Movistar.
La seva última campanya. Ja l’heu vista. Hi apareixen assemblearis, gent de tota condició i edat, en rotllana, parlant i debatent com es va fer arran del 15M. És un homenatge, diuen uns. És una paròdia simpàtica, diuen els altres. Podeu llepar-me els ous. La cosa és la de sempre: convertir el que va ser un fet històric (estarem més o menys d’acord en el missatge, però la importància és la que és) en un pantomima, en una anècdota, en un “agafem això que per a tanta gent és important i convertim-ho en merda”. A força de repetir anuncis d’aquest estil, la idea queda implantada en la massa social. A la gent del carrer no li demanis que recordi discursos i decàlegs. D’aquí cinc anys aquesta colla de mònguers només se’n recordaran del puto anunci de Movistar.
La idea d’aquest anunci no surt d’una habitació on quatre llicenciats en comunicació audiovisual (i, possiblement, un creatiu argentí) beuen Aquarius i maregen la perdiu. Això són ordres de dalt. Quan veieu que en un mitjà s’està desvirtuant un dogma, una filosofia, una manera de viure, heu de saber que no és un gag nascut de la ment d’un pelacanyes. Hi ha un complex entramat de fills de puta que treballen única i exclusivament perquè la capacitat de decisió humana quedi reduïda a escollir si volem patatas y bebida normal o grande.
La publicitat és una eina diabòlica. Una arma de control mental que ataca nivells profunds de consciència. S’ha emprat des de fa segles per manipular i condicionar. No hauria de ser legal. S’hauria de fer un referèndum per prohibir-la. Tot molt legal i pacífic. Però quan l’insult és tan bàsic, quan la farsa és tan evident, queden pocs motius per no sortir al carrer a calar foc a l’agència d’on han sortit aquesta merda.
La seva última campanya. Ja l’heu vista. Hi apareixen assemblearis, gent de tota condició i edat, en rotllana, parlant i debatent com es va fer arran del 15M. És un homenatge, diuen uns. És una paròdia simpàtica, diuen els altres. Podeu llepar-me els ous. La cosa és la de sempre: convertir el que va ser un fet històric (estarem més o menys d’acord en el missatge, però la importància és la que és) en un pantomima, en una anècdota, en un “agafem això que per a tanta gent és important i convertim-ho en merda”. A força de repetir anuncis d’aquest estil, la idea queda implantada en la massa social. A la gent del carrer no li demanis que recordi discursos i decàlegs. D’aquí cinc anys aquesta colla de mònguers només se’n recordaran del puto anunci de Movistar.
La idea d’aquest anunci no surt d’una habitació on quatre llicenciats en comunicació audiovisual (i, possiblement, un creatiu argentí) beuen Aquarius i maregen la perdiu. Això són ordres de dalt. Quan veieu que en un mitjà s’està desvirtuant un dogma, una filosofia, una manera de viure, heu de saber que no és un gag nascut de la ment d’un pelacanyes. Hi ha un complex entramat de fills de puta que treballen única i exclusivament perquè la capacitat de decisió humana quedi reduïda a escollir si volem patatas y bebida normal o grande.
La publicitat és una eina diabòlica. Una arma de control mental que ataca nivells profunds de consciència. S’ha emprat des de fa segles per manipular i condicionar. No hauria de ser legal. S’hauria de fer un referèndum per prohibir-la. Tot molt legal i pacífic. Però quan l’insult és tan bàsic, quan la farsa és tan evident, queden pocs motius per no sortir al carrer a calar foc a l’agència d’on han sortit aquesta merda.
Follow @vedellconsagrat
