De tal pal, tal mònguer

Ara que és Nadal, hi ha tot de pares amb fills pel carrer. Porten tot l’any deixant-los a casa els avis perquè han de treballar jornades estajanovistes i, clar, ara és el moment de treure’ls a passejar i descobrir que no els suportes més de dues hores seguides.

El problema és que aquests pares (vaig a generalitzar una mica, però ja sabeu de quins pares estic parlant) no estan avesats al tracte amb el seu puto fill. El pobre nen ha estat educat tot l’any per les professores de la llar d’infants (beneïdes siguin) o per les pobres àvies mig boges que han viscut vàries guerres. Iaies que tenen una fe cega en tot el que digui la Maria Teresa Campos o en Tomàs Molina, depenent d’on hagin nascut.

El pare novell està perdut en temes didàctics i per això li sentim frases com “mira el guau-guau” mentre assenyala una girafa o “anem a nyam-nyam” referint-se a un entrepà. El pobre nen d’un o dos anys està, en aquell instant, sent condemnat de per vida. Poques coses fan tan de mal com deixar l’educació en mans d’un cretí. Pares que parlen als fills com si fossin retardats. Senyor: el seu fill és simplement petit. A diferència de vostè, que és idiota.

Tractar al teu fill de burro és lleig. No parlar amb el teu fill també és lleig. Que sigui petit o un nadó no vol dir que sigui un ficus. Potser no pilla la meitat del que li dius, però s’ha de fer. Perquè si ets pare vols que el teu fill parli bé. No vols que un dia li ensenyis una girafa i et digui que és un guau-guau. No vols que faci grunys quan té gana i vols que distingeixi el blau del vermell. Vols que sigui un bon nano, vols que sigui llest. Sembla lògic, no? Tenir un fill comporta una gran responsabilitat. Més fins i tot que la de ser Spiderman.

Els pares que parlen als seus fills com si fossin mònguers no en tenen la culpa. L’estat ens tracta dia a dia com si fossin subnormals, i això ha calat profundament en algunes persones. Quan un polític surt a explicar-nos que les retallades no es diuen retallades o que la crisi no és tal crisi, ens està ensenyant a parlar malament. Talla la nostra capacitat crítica d’arrel. No podem fer-los massa cas. Però hi ha gent que es creu tota aquesta merda. Hi ha gent que mira la televisió i n’assimila el contingut i es creu fil per randa el que diuen als telenotícies i a les tertúlies. Hi ha gent que es deixa arrossegar per la vida sense fer res per evitar-ho, sense prendre cap decisió que alteri les que ja han pres per ell. I aquesta gent es reprodueix. Aquests són els pares que li expliquen al seu fill que una girafa és un guau-guau.