Ha guanyat el canvi, nois. Arriben les hordes del PP i no cal que us expliqui com són perquè ja sabeu de qui parlo. Nenes de divuit anys brandant banderes i cantant “que viva España”, senyores en bata d’estar per casa cridant “Mariano va a quitar el paro” (el mateix tipus de dona subnormal que petoneja a Zapatero quan guanya). Tot un seguici de gent molt fosca i inquietant. Gent que va per feina, de la que considera que els toros són cultura i que l’Asador Donostiarra és haute cuisine. Els socialistes són exactament iguals, però et venen la moto que la seva és una tasca més humana i propera. Aquests ja ni se n’amaguen.
I sabeu què? Em sembla de puta mare. Em sembla collonut que guanyi el PP i, a més, d’una manera tan salvatge, perquè és un toc d’atenció fort. Una puntada als ous. Ens farà estar alerta. És Red Bull per via intravenosa. Els catalans fa anys que som com un estol de pardals pidolant engrunes i deixant-nos donar pel cul constantment. La tonteria del govern socialista ens ha anestesiat de tal manera que la gent els ha seguit votant en massa, pensant que com que carreguen cap a l’esquerra i hi ha la paraula “obrer” a les sigles, tan dolents no podien ser.
Ara han guanyat els xungos, els que fan por de veritat. A les nits em desperto somiant que Ramon García és Ministre de Cultura i la Vaquilla s’ha quedat la cartera d’Interior. Sempre he pensat que les victòries del PP ens beneficien a llarg termini, perquè ens obliguem a creure que aquí no guanyarien mai i que en una Catalunya independent aquesta gent no hi tindria cabuda. Socialistes i Populars, a Catalunya, són la mateixa merda: una anomalia (tot i que s’entestin a dir el contrari), una entelèquia i un càncer. No poden ni volen fer res per nosaltres perquè són grups polítics que obeeixen a dictats atàvics. Em fan desitjar una Catalunya feudal amb dret de cuixa i delme seglar.
Ahir apareixia en Mariano somrient a les notícies, al televisor d’una botiga d’electrodomèstics. Mentre me’l mirava vaig sentir una noia de no més de setze anys que deia “anem a viure a Holanda, marxem d’aquest país”. Es referia a Espanya. El drama és que a aquesta nena no li permetin viure a Catalunya.
Follow @vedellconsagratI sabeu què? Em sembla de puta mare. Em sembla collonut que guanyi el PP i, a més, d’una manera tan salvatge, perquè és un toc d’atenció fort. Una puntada als ous. Ens farà estar alerta. És Red Bull per via intravenosa. Els catalans fa anys que som com un estol de pardals pidolant engrunes i deixant-nos donar pel cul constantment. La tonteria del govern socialista ens ha anestesiat de tal manera que la gent els ha seguit votant en massa, pensant que com que carreguen cap a l’esquerra i hi ha la paraula “obrer” a les sigles, tan dolents no podien ser.
Ara han guanyat els xungos, els que fan por de veritat. A les nits em desperto somiant que Ramon García és Ministre de Cultura i la Vaquilla s’ha quedat la cartera d’Interior. Sempre he pensat que les victòries del PP ens beneficien a llarg termini, perquè ens obliguem a creure que aquí no guanyarien mai i que en una Catalunya independent aquesta gent no hi tindria cabuda. Socialistes i Populars, a Catalunya, són la mateixa merda: una anomalia (tot i que s’entestin a dir el contrari), una entelèquia i un càncer. No poden ni volen fer res per nosaltres perquè són grups polítics que obeeixen a dictats atàvics. Em fan desitjar una Catalunya feudal amb dret de cuixa i delme seglar.
Ahir apareixia en Mariano somrient a les notícies, al televisor d’una botiga d’electrodomèstics. Mentre me’l mirava vaig sentir una noia de no més de setze anys que deia “anem a viure a Holanda, marxem d’aquest país”. Es referia a Espanya. El drama és que a aquesta nena no li permetin viure a Catalunya.
