L’altre dia baixo al poble i veig que el pagès que ven les quatre merdes que té a l’hort va amb un Volvo XC90, un cotxe de 60.000 euros. No només indigna el preu, sinó el fet que sigui un puto SUV d’urbanita, un d’aquells cotxes que vol ser un quatre per quatre però que si troba una bassa a la carretera ha de trucar a la grua. S’hi enfilen i pensen que és un puto Nissan Patrol dels 80, d’aquells que els hi suava la polla si li foties gasolina normal o super o si et pixaves al dipòsit.
Els gavatxos fa anys que ho saben. Els alemanys també. Amb una renda per càpita el doble (EL DOBLE!) que l’espanyola, els alemanys són gent que es podrien permetre tenir un Cayenne aparcat davant de casa PERÒ NO HO FAN. Són, en la seva majoria, conscients de com estan les coses i saben que invertir cent mil euros en un monovolum familiar és de subnormal. Aquí, en canvi, en Joan el carnisser i en Pere l’encofrador s’han comprat un Cayenne. És un cotxe que consumeix setze litres als cent quilòmetres. La gent que se’l compra et diu que tot terreny d’altes prestacions. Bé, només us diré que si pugeu la collada de Toses en cap de setmana hi veureu al menys quatre Cayennes cap per avall com tortugues, remenant patèticament les rodes al sol del migdia.
El vici del capitalisme. Les fluctuacions de l’economia, tan llamineres elles, han fet que els nostres veïns hagin embogit i s’hagin tornat suficientment mònguers com per comprar-se cotxes que valen com una casa. Els efluvis del diner, hipnòtics, efímers, fan córrer els nous rics cap al concessionari Porsche com si no hi hagués demà. Però la vida és molt puta i molt llarga i no perdona als frívols. Em diu un amic que treballa al banc que en Pere l’encofrador està tornant els rebuts de l’escola d’anglès del nen.
Ep, però el Cayenne al garatge.
Follow @vedellconsagratEls gavatxos fa anys que ho saben. Els alemanys també. Amb una renda per càpita el doble (EL DOBLE!) que l’espanyola, els alemanys són gent que es podrien permetre tenir un Cayenne aparcat davant de casa PERÒ NO HO FAN. Són, en la seva majoria, conscients de com estan les coses i saben que invertir cent mil euros en un monovolum familiar és de subnormal. Aquí, en canvi, en Joan el carnisser i en Pere l’encofrador s’han comprat un Cayenne. És un cotxe que consumeix setze litres als cent quilòmetres. La gent que se’l compra et diu que tot terreny d’altes prestacions. Bé, només us diré que si pugeu la collada de Toses en cap de setmana hi veureu al menys quatre Cayennes cap per avall com tortugues, remenant patèticament les rodes al sol del migdia.
El vici del capitalisme. Les fluctuacions de l’economia, tan llamineres elles, han fet que els nostres veïns hagin embogit i s’hagin tornat suficientment mònguers com per comprar-se cotxes que valen com una casa. Els efluvis del diner, hipnòtics, efímers, fan córrer els nous rics cap al concessionari Porsche com si no hi hagués demà. Però la vida és molt puta i molt llarga i no perdona als frívols. Em diu un amic que treballa al banc que en Pere l’encofrador està tornant els rebuts de l’escola d’anglès del nen.
Ep, però el Cayenne al garatge.
