Polla de toro

M’estic llegint un llibre molt bo del Josep Smith: Taurus, una novel·la curta, inquietant, sobre un toro en una granja. Molt recomanable. Però no escric per explicar-vos les meves merdes, sinó per parlar de les merdes d’altri, en aquest cas, dels taurins i els antitaurins i la puta mare que els va parir a tots.

Ahir vaig veure imatges del Serafín Marín enfilat a les espatlles de tot de fanboys embogits que grimpaven per la Diagonal. Un d’ells va dir “a Messi nunca le van a ver así”. Suposo que es referia al traje de luces.

Això dels toros té mal arreglo, com diria l’àvia. Ara ja us podeu oblidar de torejar sis tigres a la Monumental perquè a partir de ja mateix només servirà per fotre-hi Monster Trucks, pallassos midgets o enderrocar-la i muntar-hi un Fnac (que és el que s’hauria de fer amb totes les places de toros i barris de gitanos).

Però la pregunta que ens estem fent tots és la mateixa. S’han acabat les corrides de toros perquè són un assassinat o perquè són LA FIESTA ESPAÑOLA? És cultura, en diuen alguns, però jo he vist a Sergio Ramos assegut a la plaça, per tant, molt cultural no pot ser. Art? No sé. Us he comentat que a en Sergio Ramos li agrada? Una altra cosa és que tu paguis diners per veure com en José Tomás atropella un toro i es juga la puta vida en una mena de duel cavernícola, una cosa molt atàvica i salvatge, digna d’admirar i veure. Ara sortiran els típics mònguers a dir “com pots dir que és digne d’admirar? Ets un demagog i un hipòcrita i bla bla bla”. Bé, ja sabeu que em pixo i em cago en les vostres opinions. Aquest parc temàtic gai en què s’està convertint el planeta rarament ens brinda la oportunitat de veure com un tio mor envestit per un animal de 400 quilos. Ho trobaré a faltar.