Ara que ja he captat la vostra atenció amb el títol del post, podem parlar del tema que ens ocupa: els jueus.
Jueus i palestins, palestins i jueus, moros i cristians, Betis i Sevilla. Quin merder, nanos, però a vegades cal embrutar-se les mans i parlar d’aquests temes. Mullar-se. Una mica de COMPROMÍS, cony Antecedents: ahir sentia la Pilar Rahola maleint la maldat musulmana i fent exaltació del sionisme. A mi personalment em sua la polla el que digui aquesta dona, però entenc que aixequi polseguera.
Si hem de generalitzar (cosa que m’encanta) diríem que els catalans, en la seva majoria, estan a favor del poble palestí. Com que tenim aquest complex de poble colonitzat, tendim a posar-nos de part del febles, en aquest cas, els moros veïns de Cisjordània.
Em fa gràcia com costa tan poc veure jovencells amb mocadors palestins i en canvi no es posen gel·laba (el català correcte, passa’l) o burca ni combreguen amb cap tipus de tradició musulmana ni apedreguen jueus quan els veuen pel carrer. És un símbol mancat de simbolisme, una cosa vàcua i intranscendent com les samarretes del Che o els adhesius del burro català.
De la mateixa manera que defensar els palestins està ben vist per tothom, atacar els jueus és fàcilment justificable. Però hi ha una cosa que està per sobre de tot, que és fer acudits de nazis. Això uneix als defensors del poble palestí amb els sionistes. Feu un acudit sobre Hitler en un blog i apareixen setanta comentaris de gent indignada. Feu un acudit sobre immobiliàries o companyies telefòniques que estafen els seus clients i RES. El dolorós silenci cibernètic.
Hi ha causes que es defensen soles. Són aquestes a les que la gent s’adhereix amb més facilitat, perquè la gent té ganes d’implicar-se, però només fins a cert punt. No fos cas que haguéssim d’emmerdar-nos més del compte.
Follow @vedellconsagratJueus i palestins, palestins i jueus, moros i cristians, Betis i Sevilla. Quin merder, nanos, però a vegades cal embrutar-se les mans i parlar d’aquests temes. Mullar-se. Una mica de COMPROMÍS, cony Antecedents: ahir sentia la Pilar Rahola maleint la maldat musulmana i fent exaltació del sionisme. A mi personalment em sua la polla el que digui aquesta dona, però entenc que aixequi polseguera.
Si hem de generalitzar (cosa que m’encanta) diríem que els catalans, en la seva majoria, estan a favor del poble palestí. Com que tenim aquest complex de poble colonitzat, tendim a posar-nos de part del febles, en aquest cas, els moros veïns de Cisjordània.
Em fa gràcia com costa tan poc veure jovencells amb mocadors palestins i en canvi no es posen gel·laba (el català correcte, passa’l) o burca ni combreguen amb cap tipus de tradició musulmana ni apedreguen jueus quan els veuen pel carrer. És un símbol mancat de simbolisme, una cosa vàcua i intranscendent com les samarretes del Che o els adhesius del burro català.
De la mateixa manera que defensar els palestins està ben vist per tothom, atacar els jueus és fàcilment justificable. Però hi ha una cosa que està per sobre de tot, que és fer acudits de nazis. Això uneix als defensors del poble palestí amb els sionistes. Feu un acudit sobre Hitler en un blog i apareixen setanta comentaris de gent indignada. Feu un acudit sobre immobiliàries o companyies telefòniques que estafen els seus clients i RES. El dolorós silenci cibernètic.
Hi ha causes que es defensen soles. Són aquestes a les que la gent s’adhereix amb més facilitat, perquè la gent té ganes d’implicar-se, però només fins a cert punt. No fos cas que haguéssim d’emmerdar-nos més del compte.
