Bona educació

Amb bona educació s’arriba a tot arreu, nois. No ho dic jo, ho diu la gent. LA GENT. Gent real que entra a fòrums a queixar-se del baix to i dels insults que profereix l’autor de l’article. Diuen “amb aquest to agressiu i ple d'odi no crec que arribis massa lluny”, “fas servir massa vegades la paraula polla, has perdut un lector”, “no trobo de bon gust que facis públics els teus gustos musicals” o “no entenc que facis servir una paraula tan ofensiva com subnormal”. Els entenc, perquè sóc molt matusser i escric tal com em surt. Hi ha gent que té un filtre al cervell, jo no. Sóc un discapacitat. Xupeu-me la polla.

I hauria de ser més ben educat, perquè realment és el que es necessita perquè la gent et respecti. Fixeu-vos en els polítics: ens diuen que ens fan fora de la feina o que s’inventen un impost nou o que reformen la constitució d’un dia per l’altre però ep, parlem-ne, ho diuen amb bones paraules, sense insults AMB BONA EDUCACIÓ i ja està tot arreglat. No sento crítiques sagnants ni usuaris indignats saltant a la jugular del ministre de torn perquè, escoltin, aquest home ha dit les coses ben dites.

Surt un tio a dir que els banquers són uns malvats fills de puta, uns ineptes que l’únic que fan és jugar al Monopoly amb els nostres miserables estalvis i apareixerà un gilipolles a dir que això no són maneres de parlar, que a veure què es pensa per dir aquestes coses i que el seu discurs està poc treballat. Els ignorants tenen un as a la màniga per defensar els seus arguments: demanar respecte i bona educació. I tenen raó. Hem de ser educats.

Sigueu educats, perquè la gent només es fixa en la forma, no en el fons. Podeu enviar qualsevol missatge, per abominable que sigui, si escriviu bé i sense insultar, sense fer servir paraules com subnormal, fill de puta o polla de dinosaure. La xarxa s’ha convertit en terreny abonat pels reaccionaris, els ultres de les bones maneres, inquisidors moderns que vetllen perquè els fòrums, blogs i àgores 2.0 es converteixin en punts de trobada estèrils i amariconats, en saletes de té de tietes noucentistes que parlen de les putes merdes més banals que us pugueu imaginar. Això si, no hi llegireu ni una paraulota.