Si passem un minut més sense ser un país independent, li calen foc al pi de les tres branques, prohibeixen els castells i obliguen a en Cesk Freixas a cantar “Viva el vino y las mujeres”.
Cada noticia que arriba d’Espanya és una coça a la boca de Catalunya, òbviament. Què esperàveu? Estem colonitzats per subnormals, com deia el Mark Renton de Trainspotting. Tot l’esforç que hem fet per normalitzar el català, per tenir una educació com cal se’n va a la merda si no anem amb compte i si ens comencem a abaixar els pantalons a la mínima que ens piquen la cresta des de la Capital del Reino.
Per les bones no ens han anat gens bé les coses amb Espanya. I per les males? Doncs no ho sabem perquè no ho hem provat. Està clar que quan vius instal·lat en una política d’entesa i aperturisme l’únic que s’aconsegueix és que se’t pixin a la boca. Se’ns mengen des de fora i des de dins. Feu un cop d’ull a l’audiència que té Intereconomia a Catalunya. No tots ens la mirem pel guilty pleasure de veure "Punto Pelota" quan perd el Madrid.
Quanta gent deu haver a Catalunya a qui els repugni la idea que Espanya imposi les hores que s’han de destinar al castellà a les escoles? Quants professors estan disposats a dimitir si finalment s’imposa aquest model? Quants pares idiotes no toleren que els seus fills aprenguin en català? Fem números. Sumem. Restem. Potser aquestes xifres parlen per sí mateixes.
Com es diu aquest país? Catalunya, oi? Doncs potser que ensenyem el català a la gent que hi ve a viure. Com collons tolerem veïns que porten trenta anys vivint aquí i que no tenen ni putíssima idea que som un país amb idioma propi? Cada cop que algú diu “Lérida” o “José Luis Carod” o “Alto Ampurdán”, Déu mata un enxaneta. No ho oblideu.
Follow @vedellconsagratCada noticia que arriba d’Espanya és una coça a la boca de Catalunya, òbviament. Què esperàveu? Estem colonitzats per subnormals, com deia el Mark Renton de Trainspotting. Tot l’esforç que hem fet per normalitzar el català, per tenir una educació com cal se’n va a la merda si no anem amb compte i si ens comencem a abaixar els pantalons a la mínima que ens piquen la cresta des de la Capital del Reino.
Per les bones no ens han anat gens bé les coses amb Espanya. I per les males? Doncs no ho sabem perquè no ho hem provat. Està clar que quan vius instal·lat en una política d’entesa i aperturisme l’únic que s’aconsegueix és que se’t pixin a la boca. Se’ns mengen des de fora i des de dins. Feu un cop d’ull a l’audiència que té Intereconomia a Catalunya. No tots ens la mirem pel guilty pleasure de veure "Punto Pelota" quan perd el Madrid.
Quanta gent deu haver a Catalunya a qui els repugni la idea que Espanya imposi les hores que s’han de destinar al castellà a les escoles? Quants professors estan disposats a dimitir si finalment s’imposa aquest model? Quants pares idiotes no toleren que els seus fills aprenguin en català? Fem números. Sumem. Restem. Potser aquestes xifres parlen per sí mateixes.
Com es diu aquest país? Catalunya, oi? Doncs potser que ensenyem el català a la gent que hi ve a viure. Com collons tolerem veïns que porten trenta anys vivint aquí i que no tenen ni putíssima idea que som un país amb idioma propi? Cada cop que algú diu “Lérida” o “José Luis Carod” o “Alto Ampurdán”, Déu mata un enxaneta. No ho oblideu.
